La musaranya nana
Amagada als prats del sud del nostre Principat, arran de terra, habita un animal meravellós, molt difícil de veure, diminut, el més petit dels mamífers terrestres del món, la musaranya nana. L’ésser que avui presentem, pertanyent a la família sorícids, no supera uns inusitats 5 cm i amb prou feines arriba a pesar 2,5 grams, semblant al d’un cèntim d’euro. La seva morfologia externa és similar a altres musaranyes, amb un característic musell punxegut, conspícua cua, orelles grans ben visibles, i uns adorables i petits ulls. El seu suau pèl és d’un brillant color gris terrós, una mica més clar a la zona del ventre, on es poden observar tres minúsculs parells de mames on agafar-se els futurs fills. Habita llocs oberts, camps de conreu, jardins i fins i tot boscos poc densos de pins, generalment no sobrepassant els 1.000 m d’altura, de manera que la zona del nostre país on seria possible localitzar-lo són els territoris baixos de Sant Julià.
El seu intens cicle reproductor comença a principi de primavera i conclourà a finals de la tardor, desenvolupant un mínim de 3 ventrades en la temporada. Després d’intenses trobades amoroses entre els congèneres, i passats 30 dies, l’abnegada mare, il·luminarà entre 2 i 5 adorables criatures de tan sols 0,25 g de pes i mig centímetre de longitud. Molt petits, indefensos, sense pèl, però ja dotats per la naturalesa d’intel·ligència i un fonamentat instint, transcorregudes 3 setmanes abandonaran definitivament el cau, emprenent una difícil vida d’adult. La seva activitat, principalment nocturna, amb el seu nimi pes, fan molt difícils de localitzar els seus rastres, i més quan els seus peus i mans amb 5 ditets no superen la longitud de 7 mm, fet que provoca que deixin poca empremta. Desafortunadament també disposen de depredadors naturals com les òlibes i els mussols banyuts que des d’un alt veuen venir la superfície o rèptils capaços de detectar-los per la seva temperatura i olor. Extraordinari ser, molt desconegut i protegit que mereix tot el respecte i veneració que puguem facilitar-li.
LA DIETA
De què s'alimenten?
La seva dieta, carnívora, es basa principalment en una gran varietat de preses com són ortòpters, aràcnids i mol·luscs, sobre les quals s’abalancen ferotgement i devoren amb molta rapidesa. Per mantenir el seu accelerat metabolisme i el seu inexorable ritme cardíac de 1.200 pulsacions per minut, en un dia, ha d’ingerir l’equivalent al doble de tot el seu pes corporal.