Benestar a l'empresa

n les teràpies, he vist que l’ambient laboral és una de les fonts principals d’on provenen els traumes que després desencadenen malalties cròniques, siguin físiques o mentals. És un fet que la majoria de símptomes es desenvolupen a la feina.

Empreses capdavanteres com Google, Facebook o Toyota creixen i aconsegueixen uns alts rendiments perquè el seu cap és un coach-facilitador i coneix la personalitat i les aptituds del seu equip. Per això, després els pot proporcionar eines i ensenyar processos, ja que és conscient de quines són les seves pròpies limitacions i les del seu equip de treball. Aquest desenvolupament empresarial és possible, doncs, gràcies a l’ambient i cultura que tenen.

En altres empreses com Boeing o Chase Manhattan Bank, en canvi, apliquen tècniques com el fengshui, basat en la recerca de l’equilibri. Mentrestant, Shell i Exxon practiquen el coaching i la programació neurolingüística (PNL). I algunes empreses familiars de gran prestigi i patrimoni posen en pràctica la teràpia de les constel·lacions familiars i sistèmiques. Al final, l’emoció que defineix l’ambient laboral de totes aquestes empreses, és la confiança.

A les nostres empreses, però, que segueixen la cultura llatina, l’ambient no sol ser tant de confiança, sinó més aviat de por. Les nostres empreses i projectes es manegen sobretot a través de l’emoció de la por. El cap, en comptes de ser un coach-facilitador o gerent que facilita els processos de finances, negociació, producció o recerca, és un cap o capatàs que escampa por, tensió, sotsobre i fins i tot pànic i terror.

Ara bé, la por és productiva? En la guerra sí que pot ser-ho, però en hoteleria, restauració, recerca, banca o vendes en general, no ho és pas! La por, corporalment parlant, ens tanca i ens bloqueja, crea una armadura psíquica i física que és comparable a l’armadura d’un cavaller medieval però feta dels nostres músculs. D’aquesta manera, és impossible que algú s’expandeixi més enllà, ja que trobarà un topall o límit al seu creixement.

Per tant, si volem desenvolupar-nos, créixer i expandir-nos com a empresa, societat i país, hem de començar per deixar de liderar les empreses, els equips (també els esportius) i els departaments com si estiguéssim en guerra o treballant amb l’enemic. En definitiva, hem de deixar la figura del capatàs i començar a liderar!