Mallerenga cuallarga: arquitectes del bosc

L’animal que avui descrivim és d’una bellesa sublim, encantador, d’aspecte tan suau que bé sembla una boleta de cotó volant, però amb unes capacitats tècniques i constructives que el fan únic, el millor arquitecte dels nostres boscos, la Mallerenga cuallarga. Amb una mida de catorze centímetres, aquesta diminuta i inquieta au, es caracteritza per la seva llarga cua i el seu petit cos d’uns escassos deu grams. De sedós plomatge color grisenc, amb tints rosa a la zona inferior, cap blanc amb amples llistes negres a la part superior i un mini bec negre que més aviat sembla una pedra preciosa d’ònix regalada per la natura. Habita pristins boscos d’arbres caducifolis, on a la tardor i a l’hivern, s’agrupen en estrepitosos bàndols familiars, realitzant un característic “srih-srih-srih”, desplaçant-se amb aptituds nòmades per la seva zona de residència a la recerca d’aliment i finalitzada la seva esgotadora jornada, dormint plàcidament agafats a una branca, formant alhora un grup compacte.

A partir de l’última setmana de gener, les parelles ja solitàries, comencen a buscar el lloc on han de consolidar el seu laboriós niu. En la forquilla d’un arbre o arbust, a qualsevol alçada, entre un i cinc metres del terra es disposen a una de les proeses d’enginyeria més sublims de la natura. Per això, tant la femella com el mascle, durant tres setmanes, s’ocupen de l’àrdua construcció d’una complexa estructura de vint centímetres de llarg i quinze d’amplada, de forma allargada, amb l’aparença d’una bossa. Edificació totalment tancada a excepció d’un petit orifici d’entrada a la part superior, una mica decantat i magistralment orientat cap a l’Est. Per a la seva confecció treballen des de l’interior, teixint amb pèl de grans mamífers, teranyina i molsa la resistent estructura. Per finalitzar tan colossal mausoleu, entapissen l’interior amb fins amb dues mil plomes d’altres aus i camuflen l’exterior amb líquens perquè passi inadvertit. Sorprenent ésser, força nombrós al Principat, minúscul, però d’unes tan inusitades habilitats d’enginyeria, que bé podrien competir amb les més elaborades realitzades per l’ésser humà.

REPRODUCCIÓ

A l'interior del niu

En el període del mes de març fins al maig, la femella pon entre 8 i 12 ous i els cova durant aproximadament 16 dies.

Període d'incubació

Només 14 dies seran necessaris abans que els novells ocells no deixin el cau i ambdós progenitors els encebaran.

ALIMENTACIÓ

Què menja aquest ocell?

La seva alimentació es basa principalment en insectes de petita grandària, encara que no desaprofita l’ocasió per donar bon compte d’algun aràcnid que localitzen sobre les fulles o branquetes. Sovint s’alimenten també d’ara-nyes, pugons i llavors.