El nostre particular 'bennu': bernat pescaire

Cada any, a mitjan tardor, quan el rigorós hivern comença el seu camí en latituds nòrdiques, en el nostre Principat tenim el gran privilegi i l’honor de comptar amb el retorn d’una au sublim, d’estilitzat port, gràcil figura i inusitada bellesa, l’espectacular bernat pescaire.

La devoció cap a ells es perd en el ressò dels temps, on antigues civilitzacions li van venerar una profunda admiració. En la mitologia de l’antic Egipte, i a causa del seu caràcter migratori, el van titllar amb el sobrenom de bennu, la traducció era: “Aquell que torna.” A causa dels seus perfectes cicles d’anades i vingudes, auguri de canvi estacional, van ser preses en consideració per a la confecció del seu calendari, associant-lo als canvis climàtics.

Malgrat la seva grandària i contextura esvelta, arribant a fer fins a un metre d’alt i dos quilos de pes, aquest preciós i cridaner ésser pot realitzar un vol que és pausat i elegant, amb les seves arquejades ales. De color bàsicament gris, cap blanc i negre, en el qual ressalta un portentós i conspicu bec d’onze centímetres, extremadament fort, rosat i groguenc, sense diferències aparents entre mascles i femelles.

La seva indòmita mirada penetrant sembla treta de les nits d’altres temps, amb uns ulls grocs hipnotitzadors, dels quals surt un plomall de plomes blau fosc que es perllonga fins al clatell, en forma de cresta caiguda, formada per només dues plomes molt llargues, de fins a vint-i-un centímetres, prístines ornamen­tacions dignes d’ús dels majestuosos faraons egipcis.

Passen gran part de la jornada diària sobrevolant els rius, amb una característica figura fàcilment identificable, a l’aire disposen el seu coll formant una espècie de 3, diferent al de les cigonyes, grues i espàtules, que ho fan horitzontals, rectes, totalment esteses. Finalment la seva acrobàtica excursió finalitzarà amb un inexorable planatge abans d’aterrar.

Habiten, tal com hem comentat, en períodes hivernals, en alguns dels nostres rius, generalment d’aigües someres, ja que pesquen caminant sobre el seu llit.

Completat l’acte de la caça, segons la mida del seu botí, el bernat pescaire s’empassa les nímies preses o porta a la riba les més grans, com poden ser ocells o pollets, per esbocinar-les i ingerir-les. La seva alimentació, eurífaga, es basa en insectes, ratolins, peixos i petites aus.

Un cop saciat el seu apetit passaran la resta de la jornada agafades a la cúspide d’un arbre, des d’on realitzen un característic grall: “Kah-ahrk.”

Passada l’estació freda, quan la primavera comença el seu despertar, els nostres particulars bennu realitzaran el seu agosarat viatge de tornada a països nòrdics on es reproduiran, quedant els nostres rius luctuosos, sense una de les joies que més els fan resplendir.

CAL SABER

La caça del bernat pescaire

En aquest proverbial i escodrinyat passeig, una vegada atalaiada la seva presa, el bernat pescaire llança el seu coll en forma de S com si d’un projectil es tractés, atrapant la víctima amb el seu llarg i afilat bec.