Les 'motxilles' dels altres

Hi ha hàbits negatius en aquesta vida, però el de les “motxilles dels altres” és dels més perillosos per al benestar i la felicitat individual, ja que no et deixa viure la teva pròpia vida. Aquest de les motxilles és un patró normalment heretat a través de l’herència genètica familiar o del mateix entorn en el qual convius diàriament. Vas escoltant i veient com els pares o les persones més properes a tu es passen el dia pendents dels altres, sofrint pels altres, preocupant-se pels altres, i tu, inconscientment, programes la teva ment amb aquest comportament. Et fan creure que t’has de responsabilitzar de les persones, que és feina teva, i que si no ho fas ets una “mala persona”, un “egoista”, un “egocèntric”. L’església cristiana té molt a veure amb aquesta creença, doncs van ser ells els que ens van ficar al cap això de “mira pels altres”, deixant-nos a nosaltres de costat. I si no actuaves així et feien sentir culpable o traïdor. El mateix passa a la nostra vida real de cada dia. Si no truques al fill et sents mala mare, si no estàs pel teu amic et sents malament amb tu, si no li has preguntat al company de feina què tal tot a casa et sents decebut amb la teva actitud, i així moltes situacions on tu carregues amb la vida de les altres persones. Al final tens tant pes a l’esquena que et col·lapses i t’angoixes, creant un estrès constant en tu.

L’estrès és un missatger que et ve a avisar d’algun assumpte teu. En aquest cas t’està dient: “eh, què fas! que no t’enganyin! cadascú és responsable de la seva vida, cadascú té com a responsabilitat la seva existència, i tu estàs deixant la teva de banda. A més, mira quins resultats assoleixes. Et sents defraudat amb molta gent, desvalorat, frustrat, enrabiat. Tu no falles als altres, però els altres a tu sí, i tu continues donant sense sentit”. I efectivament, així és. Per atendre els altres, ni tu manegues la teva vida ni ells la seva. Tu en surts perdent, i patint de manera desmesurada. Com deia el filòsof i novel·lista rus Tolstoi: “no vulgueu canviar el món, no necessitem Messies. Quan cadascú es faci càrrec i canviï el seu món, el món canviarà tot sol i de forma natural”.

Revisa les motxilles que portes que no són teves. Alliberat d’elles. No els fas cap favor. Els impedeixes dirigir la seva vida, i tu cada cop t’enfonses més. Sigues valent, canvia, crida, valora’t i dona en la justa mesura el que cadascú val de veritat.

JOCS A FER

1. 'Motxilla' amb pes dintre

Camina 15 minuts recordant escenes on has tingut un comportament de responsabilització excessiva pels altres.

2. Passats els quinze minuts...

Llença la motxilla cridant “m’allibero d’aquest pes, cadascú es fa responsable de la seva vida, i jo de la meva”.

3. Torna a posar-te la motxilla

Camina cridant “jo soc el responsable de la meva vida, em faig càrrec d’ella. Visc lleuger”. Fes el joc un cop al dia.