Consells per combatre la cel·lulitis

La paraula cel·lulitis significa inflamació de les cèl·lules. Per tant, la utilitzem malament quan volem fer referència al greix en forma irregular o encoixinat sota la pell. Seria més correcte parlar de pell de taronja. El que s’entén com a cel·lulitis apareix principalment en dones a la cara externa de les cuixes, a la cara interna dels genolls, en els glutis i a l’abdomen. Es creu que hi ha un component genètic o racial en la predisposició a tenir-ne ja que es més freqüent en dones blanques que en asiàtiques i negres.

Hi ha una relació entre l’aparició de la cel·lulitis i les hormones del cos:

–La insulina estimula la lipogènesi, és a dir, la creació de de teixit gras o adipós. La insulina la secretem quan ingerim aliments rics en hidrats de carboni i sucres.

–També s’estimula la lipogènesi per la presencia d’estrògens i prolactina. Hormones femenines relacionades amb el cicle menstrual. Per això acostuma a aparèixer a partir de la pubertat i s’agreuja durant la menstruació, l’embaràs i tractaments amb estrògens.

–En canvi disminueixen la creació de greix la testosterona, la progesterona, l’hormona luteïnitzant (LH) i els glucocorticoides.

–La lipòlisi i crema de greix s’estimula per l’acció de l’adrenalina, el glucagó i les hormones tiroïdals.

A part de les diferències hormonals entre homes i dones, el teixit gras es col·loca de manera diferent sota les capes de la pell entre els diferents sexes.

En els homes es formen septes de distribució creuada i en les dones de disposició perpendicular. L’anatomia femenina en tenir aquests septes fibrosos en forma perpendicular provoca que quan hi ha una sobreacumulació de greix a la zona se separin en forma de lòbuls voluminosos en seccions rectangulars que fan pressió cap a la pell. Els homes, encara que tinguin acumulació de greixos, en estar en una disposició diferent, formen petits lòbuls poligonals que no formen protrusions cap a la pell.

Però tot hi així no hi ha una relació directa entre el sobrepès i la cel·lulitis. És a dir, hi pot haver dones que tinguin un gran excés de pes i no tinguin aquest tipus de pell, i d’altres que els sobrin pocs quilos i en tinguin. Per tant, l’excés de greix no es l’única causa de l’aparició de la famosa pell de taronja. A més, aquesta pell té alterades les propietats d’extensibilitat, resistència i elasticitat. Això també pot provocar que hi hagi alteracions vasculars i que apareguin petits edemes o retencions de líquid. La pell amb cel·lulitis té una permeabilitat dels capil·lars sanguinis augmentada i el drenatge limfàtic disminuït. Tenir mala circulació també augmenta les probabilitats de patir cel·lulitis.

Hi ha factors que contribueixen al desenvolupament de la pell de taronja:

–Sedentarisme: empitjora el problema ja que provoca una disminució de la massa muscular i afavoreix la creació de greix corporal, augmenta la flacciditat dels músculs i tendons, disminueix el retorn venós i incrementa la insuficiència venosa. Estar moltes hores en una mateixa postura també produeix estasi venosa.

–Roba ajustada i tacons alts: dificulten una correcta circulació i drenatge alterant el retorn venós.

–Tabac: augmenta l’envelliment dels vasos, la degradació del col·lagen i les fibres elàstiques. També disminueix l’oxigenació dels teixits.

–Alcohol: aporta el que anomenem calories buides, és a dir, aporta energia sense nutrients. Afavoreix la generació de greix corporal.

–Estrès: patir estrès, ansietat i frustració augmenta l’adrenalina i la noradrenalina, hormones que en altes concentracions augmenten el greix corporal.

–Fàrmacs: betabloquejants i anticonceptius poden induir i empitjorar la cel·lulitis.

–Menopausa: a partir de la menopausa pot aparèixer o empitjorar la pell de taronja a causa que cada any després de la falta permanent de la menstruació disminueix aproximadament un 2% el col·lagen dels teixits.

En conclusió, per eliminar i reduir la cel·lulitis cal, principalment, evitar el sobrepès i treballar per mantenir una bona massa muscular, mantenir-nos actius evitant una vida sedentària, canviant de postura quan estem a la feina, consumir diàriament aliments rics en antioxidants i beure regularment sobretot te, infusions i brous de verdures.

CONSELLS

1. Evitar els greixos i sucres

Evitar fer una ingesta excessiva de greixos i sucres per evitar pics d’insulina en sang. Repartir la ingesta en 5 àpats, evitar els dejunis llargs o saltar-se qualsevol àpat.

2. No abusar de la sal

Utilitzar poca sal per tal d’afavorir l’eliminació de les retencions de líquids. Substituir-la per espècies com la cúrcuma o el gingebre amb acció antiinflamatòria i antioxidant.

3. Fer una bona ingesta de fibra

Evitar el restrenyiment fent una bona ingesta de fibra. A diari prendre 3 fruites i 2 verdures. Els brous o liquats verds també poden anar bé pel seu alt contingut en potassi.

4. Consumir vitamina C

Participa en la fabricació del col·lagen, millora la funció dels vasos combatent els radicals lliures responsables de l’envelliment. I la vitamina E afavoreix les parets dels vasos.