"Sempre tenim en compte que l'espectador és el crític"

Sempre ha treballat darrere les càmeres. Què sent en ser a l’altra banda?

M’agrada molt treballar dar­rere les càmeres i sortir al carrer per estar en contacte amb les persones i traslladar la seva història a la televisió. Fer el salt provoca nerviosisme i certa por al principi perquè saps que hi ha persones que t’estan veient, però t’hi acabes acostumant i gaudeixes de la feina.

Com sorgeix l’oportunitat?

Treballava a diversos programes i productores fins que un dia una persona va creure que encaixava com a treballador i tertulià a l’Arucitys. M’ho va oferir i vaig dir que sí sense pensar-ho.

Què suposa participar en un programa amb 16 temporades en pantalla?

És un repte professional perquè aquests 16 anys són un aval de professionalitat. És un programa molt àgil, on tot­hom té veu, on la confiança amb els directors és màxima i on sempre tenim en compte que l’espectador és el crític.

Com es prepara un tertulià?

A l’Arucitys has d’estar molt atent al món del cor i de la televisió i això significa estar actualitzat permanentment i tenir criteri suficient per destacar parts interessants per a l’espectador. Jo em preparo veient programes específics, dels qual extrec les millors parts per després poder comentar-les al plató.

Creu que la figura del tertulià està infravalorada?

En altres programes són persones que donen una opinió i s’obliden de l’espectador. El seu contingut no és vàlid perquè parlen per parlar. Perquè la figura del tertulià no estigui infravalorada calen experts en una matèria per poder tractar un tema en concret. L’Arucitys compta amb David i Òscar Broc, Víctor Amela o Laura Fa, entre d’altres, amb molts anys en els seus àmbits.

Nota la popularitat?

Sí. M’han conegut pel carrer i això fa ser més exigent amb un mateix. La gent et dona opinions que has de fer constructives. Significa representar el treball impol·lut dels companys de redacció, que tu, com a cara visible, has de saber transmetre al públic.

‘Arucitys’ és un programa en directe. Hi ha alguna anècdota que vulgui explicar?

En ser un programa en directe és molt graciós saber que passen coses més enllà del que veu l’espectador. Hi ha mirades còmplices i somriures que fan que hi hagi molt bon rotllo i això és el que arriba a l’espectador.