"Entrar a 'Cuéntame' ha estat com pujar a un tren en marxa"

Com ha estat créixer a la televisió?

La tele no sembla un lloc usual per a un nen, però per a mi era el joc més diverit. Amb Ventdelplà vaig formar-me com a actor i vaig entendre la professió. Compensa el que he guanyat amb el que vaig haver de sacrificar. Trec un balanç positiu de l’experiència.

De ‘Merlí’, quina experiència se n’emporta?

El més bonic va ser tornar a casa (TV3) i fer-ho com a adult. Interpretar Pol Rubio m’ha fet madurar com a actor, a més m’emporto molts bons amics de l’experiència.

Repetiria?

I tant! Per mi hauríem fet una, dues, inclús tres temporades més, però objectivament havia d’acabar. No es podia allargar més.

Li pregunten pel final sorprenent? Què n’opina?

Sí, i hi ha de tot. Hi ha persones que estan d’acord i d’altres que no, però jo crec que no podia acabar d’una altra manera. Merlí ens va donar l’última lliçó: afrontar la mort d’un ésser estimat.

Fer de Pol Rubio l’ha llançat a la fama, oi?

Sí, realment ara em coneix tothom a tot arreu, però jo ho porto francament bé. Suposo que com que he crescut en aquest ambient, ho he normalitzat.

Suposo que al final es farà pesat...

Sí, hi ha dies que no tens ganes de fer-te fotos amb la gent. Jo intento passar desapercebut i fer la meva vida.

Ara que ja porta un temps a ‘Cuéntame’, com és treballar en una sèrie tan longeva?

És com pujar a un tren en marxa, on totes les peces del seu mecanisme funcionen a la perfecció.

S’ha adaptat bé?

Per mi és la primera sèrie on començo a treballar quan ja està començada. Són com una gran família que t’adopta com si hi fossis des del primer dia.

Com compagina la televisió amb la faceta teatral?

L’any passat va ser una bogeria compaginar els rodatges a Madrid i les actuacions a Barcelona, però jo m’apunto a un bombardeig. És estressant, però és un estrès estimulant.

I al futur, quins projectes té en ment?

Cuéntame ara fa una parada de rodatge i em dedicaré a fer teatre a Barcelona. Tinc moltes ganes de tornar als escenaris.