Tresor medieval: l'astor

Si dels animals que solquen els clars cels del nostre Principat en triéssim un que destaqués per la seva feresa i valentia, la seva força i coratge, un ésser amb unes adaptacions naturals úniques, tan intrèpid que a pocs depredadors tenen por, el triaríem a ell; l’indòmit astor. Au de mida mitjana, poques vegades sobrepassa els seixanta centímetres d’envergadura, de coloració marró cendra, tons grisos i negres a la part superior, inferiorment blanquinosa, amb barres horitzontals fosques. De la seva anatomia en destaquen dues conspícues taques blanques per sobre dels seus grans i hieràtics ulls, d’enigmàtics iris taronja. El seu bec, negre blavós, sembla estar constituït de fred acer. Les urpes, curtes i tremendament fortes, converteixen aquest venerat ésser alat, ja des de l’edat mitjana fins als nostres temps, en el predilecte en falconeria per caçar en espessors. És una de les poques espècies en què es produeix el fenomen del dimorfisme sexual invers, mitjançant el qual la femella és bastant més gran que el mascle. Pel que fa al vol, les ales són relativament curtes, amples i arrodonides, contrastant amb una cua molt llarga, adaptacions específiques que li auguren un perfecte maniobrar entre els arbres. Per mantenir tal profús equipament en òptim estat, pren banys en rierols o basses, introduint-se fins que l’aigua li cobreix el pit.

Té hàbits estrictament forestals, així que al nostre país el podem trobar en qualsevol època i en qualsevol bosc, sempre per sota dels dos mil metres d’altitud, sent un lloc idoni per al seu albirament els Cortals de Sispony, encara que, a causa del seu comportament discret, haurem d’armar-nos d’altes dosis de paciència per a localitzar-lo. Es reprodueixen a finals d’hivern, cimentant la seva futura llar en construccions ja existents de còrvids. Allà, la futura mare, realitzarà una posada d’entre tres a quatre nimis ous que incubarà durant quaranta dies, sent alimentada pel galant mascle, ple d’amor.

Des del segle XIII és considerada com l’au de presa més perillosa i letal, tan apreciada que hi ha constància documental de l’any 1252 en la qual s’exposa que un astor costava 30 maravedíes, el mateix que 6 bous domats o que 10 vaques de llet. Comparació que pot donar-nos una idea del tresor que suposava la propietat d’un d’ells. En els nostres dies, aquest supervivent medieval, es troba en via de desaparició a causa del detriment i minva de les seves principals preses naturals. És tot un honor atresorar en el nostre territori aquest ésser d’esperit agosarat, el qual, per fortuna, disposa d’un règim especial per a la seva protecció.

ALIMENTACIÓ

Un atac precís, per sorpresa

La seva alimentació és bastant generalista, especialitzat en aus de mida mitjana com gaigs, garses, corbs o coloms, i en menor mesura, conills, llebres, esquirols, fins i tot de forma excepcional, pot atrapar algun luctuós gall fer. Les seves arts cinegètiques es basen en un atent aguait, observant-les des d'una talaia, amb un inexorable atac per sorpresa, lacònic i precís.