"El segrest d'obres d'art i llibres va en contra de la democràcia"

Com ha estat encarnar el narcotraficant gallec Sito?

M’ho he pres com una responsabilitat, pel que significa i perquè al cap i a la fi és un personatge real.

Ha estat difícil?

Per a mi ha estat una complexitat, però com no és fàcil que en la carrera d’un actor existeixin aquests tipus de personatges, no vaig deixar passar l’oportunitat. Ha estat tot un personatge.

Com s’aconsegueix l’empatia de l’espectador?

Per a mi, la sèrie en aquest sentit ha estat molt honesta, no li diem a l’espectador què ha de sentir, és el propi personatge el que ho provoca.

És a dir, Javier Rey amb el seu treball com a actor...

Exacte. El fet que vaig estar amb la gent de l’entorn de Sito i em vaig passejar pels llocs que solia freqüentar, acompanya la versemblança que té el personatge. Tots coincidien que el Sito era molt carismàtic i un personatge estimat per molts i odiat per molts altres. És per això que entenc que en alguns moments l’espectador es pugui sentir identificat d’alguna manera amb Sito, el treball que hi ha al darrere hi té molt a veure.

T’has sentit identificat amb algun aspecte del personatge?

No amb ell, sinó que he entès el fet que ell acabi com acabi. Possiblement moltes coses haurien estat diferent si tot el món es pogués haver permès estudiar.

Com ha estat rodar a casa teva, Noia?

Ha estat un viatge en el temps per a mi a nivell personal. He pogut trepitjar llocs on feia anys que no estava i sobretot he passat molt temps amb la meva mare. També he reflexionat molt del que seria Javier Rey si no hagués marxat a Madrid.

La polèmica amb el llibre ‘Fariña’ ha propiciat l’èxit de la sèrie?

És innegable que la polèmica va provocar que al primer capítol tinguéssim molt bona audiència, però a partir d’aquí l’èxit l’ha donat la qualitat del producte.

Creu que el segrest afecta la producció artística?

És terrorífic, no pel fet que es segresti ‘Fariña’, de Nacho Carreteño, el que és realment esgarrifós és que es segresti qualsevol tipus d’obra artística, sigui un llibre, un rap o una obra d’art, en un país que es diu lliure i democràtic com ho és l’Espanya del 2018. Alguna cosa falla.