Isard pirinenc
L’animal que tractarem aquesta setmana és un veritable paradigma dels cims. La seva icònica silueta ha estat utilitzada per difondre la imatge d’Andorra a través de les monedes d’un, dos i cinc cèntims d’euro. Igual que la gent que pobla aquest meravellós Principat, el nostre protagonista és adaptable, discret, independent i indomable, parlarem del herculi isard pirinenc.
Bòvid de mida mitjana, d’uns setanta centímetres d’alçada i un pes que poques vegades excedeix els trenta quilos, però de fortalesa extraordinària. La naturalesa va dotar aquests prínceps dels cingles de robustes potes i peülles totalment adaptades per pujar per feréstegues muntanyes escarpades i rocoses, amb un recobriment especial que els evita patinar en el gel. El pelatge, de caràcter estacional, canviarà depenent del període anual, sent més profús i gruixut a l’hivern i molt més lleuger en temps calorosos. El majestuós cap és coronat per dos conspícues banyes en forma de ganxo, permanents i de major gruix en els fornits mascles. El color és d’un bell marró canyella, uniforme, amb una inusitada línia fosca que li recorre longitudinalment el dors i dues característiques taques fosques que li cobreixen els ulls a manera d’enigmàtic antifaç.
El seu hàbitat canvia depenent de l’estació, ocupant a l’hivern el límit superior dels boscos, on s’alimenta de vegetació llenyosa. A la temporada estival es desplaça a més altura, preferint pendents forts i rocosos on s’acumula poca neu, entre els mil i dos mil vuit-cents metres, on ingerirà fresques i verdes pastures.
L’època d’enamoriscaments i zel transcorre entre l’octubre i el novembre. En ella els virils pretendents, que la resta de l’any romanen grosserament separats de les seves venerades donzelles, plens d’amor, les seguiran de manera inexorable per tal d’aparellar-se. Quan coincideixen dos braus aspirants es produeixen ferotges enfrontaments entre ells, xocant cap contra cap pel dret a reproduir-se. Després d’aquestes dures envestides, el mascle dominant aconsegueix envoltar-se d’un grup de femelles a manera d’harem que defensarà amb la seva vida. Després d’aquesta etapa de perínclites lluites promogudes per una urgent segregació d’hormones, i un cop l’ambient s’ha calmat, la bella dama gestarà en el seu ventre durant vint setmanes un únic fill. La mare, de comportament gregari i tremendament protectora de la seva cria, romandrà, sorprenentment, brindant-li les seves atencions, tirades i donatius fins que aquesta hagi complert els dos anys de vida.
En plena natura són pocs els depredadors als quals han de témer, potser de forma minoritària l’àguila reial o alguna astuta guineu que pugui caçar-los, especialment en la seva etapa infantil, encara que desgraciadament els nostres prínceps dels cingles es troben inclosos de forma consuetudinària i abjecta a la llista d’espècies cinegètiques permesa per a la seva caça en els nostres territoris, una pena cap a un animal tan extraordinari i sensible.