Papallones nocturnes

Arriba l’època de l’any on l’estiu ens envolta amb el seu mantell d’aire del sud i els estels conformen la catifa per on les nostres ments poden passejar en tèbies nits. En aquestes confortables i noctàmbules excursions podrem gaudir d’uns éssers alats excepcionals i únics. Encara que potser, a simple vista, no semblin massa espectaculars, després d’una minuciosa observació, la seva figura ens augura éssers meravellosos, inusitats, que aparenten procedir d’altres mons, parlem de les dames de la nit, les papallones nocturnes.

Comunament denominades arnes, encara que en realitat només algunes d’elles perta-nyen a aquesta família, es diferencia de les seves germanes diürnes no només en els seus patrons cromàtics, menys cridaneres, de nimi colorit, fosc, bru i apagat, sinó també en el nombre d’espècies, que en aquest cas, les superen amb escreix. Difereixen també en grandària, generalment, de majors proporcions i en la forma de les seves antenes, sent la de les primeres filamentoses i allargades i la de les nostres protagonistes en forma de pinta, plomall o plomes.

A causa que la major part de la seva activitat la realitzen en absència del sol, el seu cos, que roman a la mateixa temperatura que l’ambient, ha desenvolupat una sèrie d’adaptacions específiques, com ara la creació de profusa pubescència que, a manera d’abric, les protegeix de les baixes temperatures, o l’escalfament previ dels músculs de les seves ales abans d’iniciar el vol, aconseguint així un flux sanguini efectiu en les mateixes des del primer instant. Per alimentar-se re- cor­ren a un conspicu òrgan succionador, molt complex, anomenat espiritrompa, especialitzat en l’obtenció del nèctar. Pel que fa als depredadors que poden amenaçar-les, mentre llueix radiant el sol, trobem les indòmites aus, a les quals esquivaran refugiant-se sota les fulles, branques o pedres. Després de la caiguda de l’astre rei, els seus enemics naturals passaran a ser els ratpenats, que a través del ressò de localització, poden donar bon compte d’elles. Però com a defensa, disposen d’un òrgan auditiu en el seu primer segment de l’abdomen, anomenat òrgan timpànic, que permet escoltar la freqüència dels ratpenats i esquivar-los en els seus inexorables atacs.

Éssers envoltats d’una aura de misteri, amb els sentits evolucionats i de formes extraordinàries que ens regalen la seva companyia en les nits més càlides, és tot un honor gaudir en el nostre Principat d’elles, les dames de la nit.

La feromona es pot captar a 11km

En càlides nits, quan la temperatura incita als amors noctàmbuls, la coqueta femella, a diferència de les seves congèneres diürnes, no pot valer-se en general dels vistosos colorits que engalanin el seu vestit corporal, així que recor­re a un altre sentit que meravellosament han anat perfeccionant: l’olfacte. Per a això, l’enigmàtica donzella emet una feromona que pot captar els seus enamorats pretendents fins a la increïble distància d’onze quilòmetres, usant per a això les seves complexes antenes a manera de receptor olfactiu.