"El 'Polònia' és un bàlsam per assimilar l'actualitat política"

Com és treballar a contrarellotge, a causa de la convulsa actualitat?

Per als que ens va la marxa és un goig, un regal. Encara que desafortunadament és molt convulsa i aquesta temporada els canvis a última hora estaven a l’ordre del dia, cada dijous.

Es juga a ser Déu?

Una mica sí, però el que realment es feia era diversos finals possibles. Els guionistes són uns visionaris, hi havia vegades que dijous a la tarda canviava tot i havíem d’estar preparats.

De fet hi ha personatges que apareixen d’un dia a l’altre.

Ja estem acostumats a això, a mi em va passar amb el Quim Torra i el Jordi Turull, que d’un dia a l’altre va passar de ser candidat a president.

I com s’ho fa?

Doncs sacrificant hores personals i de son, però el guió també ajuda molt. Al final els personatges els creem nosaltres, ens fixem en un punt de la realitat i d’allí estirem el fil per crear el nostre.

Quin personatge ha estat el més divertit d’interpretar per a vostè? I quin ha trobat a faltar?

He gaudit com un nen amb Pablo Llarena, els gags eren tan surrealistes i divertits. A Junqueras el trobo a faltar, tot i que per a mi és el més difícil d’interpretar.

Però no sempre es fa broma d’allò divertit, ‘Polònia’ també toca temes delicats.

Tot i que la situació política actual és delicada, l’humor català s’assembla molt al britànic, que fa broma de coses que semblen delicades, però sempre des del respecte. Els guionistes són uns genis, en aquest sentit.

Els polítics s’han queixat alguna vegada?

Jo crec que ja els va bé el que fem, que els afavoreix, perquè és una manera d’apropar els polítics a la ciutadania. Un exemple és el Rajoy, molt estimat pel públic, per aquest caràcter entranyable que ha creat en la ficció.

És important riure’s?

És un bon senyal que demostra qualitat democràtica. A la política li fem un gran favor, perquè rebaixem la tensió de la situació, és com un bàlsam.

Quins gags són els que més li agraden?

El meu treball em té enamorat i m’apassiona, però suposo que els que més, els musicals, que uneixen les meves dues facetes professionals.