L'aigua conté innombrables virus i microbis
Si practiques natació però per culpa d’un defecte refractiu com ara la miopia, la hipermetropia o l’astigmatisme has d’utilitzar lents de contacte, la millor recomanació és treure-te-les per tal d’evitar bacteris als ulls. I és que existeix el risc de patir infeccions oculars, ulls vermells, irritació o úlceres corneals. De fet, les lentilles no s’haurien de mullar amb cap tipus d’aigua, inclosa la de l’aixeta, i menys la d’una piscina, llac o jacuzzi. I és que l’aigua pot contenir innombrables virus i microbis perillosos. Un dels més greus és l’acantameba, que s’enganxa a les lents de contacte i provoca infecció i inflamació a la còrnia –queratitis per acantameba–, podent provocar la pèrdua de la visió o necessitar d’un trasplantament de còrnia per tal de recuperar la visió perduda si no es tracta a temps.
Si en nadar entra aigua als ulls, es recomana treure, netejar i desinfectar les lentilles tant aviat com sigui possible per tal de reduir el risc d’irritació i infecció. Si la persona és usuària de lents de contacte permeables al gas, mai hauria de nedar amb elles ja que hi ha una gran possibilitat que es desprenguin dels ulls. En el cas de les toves, s’ha de saber que en ser més poroses tenen més facilitat per absorbir substàncies químiques i bacteris, a més de provocar certa incomoditat visual. En el cas dels esportistes o persones habituades a anar a la piscina amb un defecte refractiu, es recomanen les lents de contacte diàries o d’un sol ús.
La millor arma de prevenció són les ulleres de nedar. A més d’evitar que entri aigua als ulls i reduir el risc d’infecció, aporten comoditat i seguretat. Per als esportistes més habituals una alternativa per corregir els seus defectes refractius és la cirurgia làser o amb lent intraocular. No obstant això, hauran d’utilitzar ulleres de natació per protegir-se els ulls però en contrapartida, la majoria, veuen créixer el seu rendiment esportiu.