Aprenentatge i felicitat (I)

L’aprenentatge dura tota la vida i per això és convenient que les persones ens reciclem contínuament, ja sigui en aspectes relacionats amb les nostres aficions; amb la feina, mentre estem actius; o en algun àmbit que no ens desagradi o ens motivi després de la jubilació.

Sempre ha estat convenient reciclar-se amb nous aprenentatges, tanmateix, en els temps actuals no només és convenient, sinó que és imprescindible per no quedar desfasat.

Iniciar nous aprenentatges, ja sigui a distància mitjançant les noves tecnologies o assistint a tallers o cursos del barri o del poble, aporta salut física i emocional, benestar i felicitat.

En primer lloc, perquè crea vincles socials. És ben sabut que hi ha una relació directa entre la sensació de felicitat i el nombre i la qualitat de contactes socials o amistats. Això actualment és molt necessari, perquè, tot i que estem en l’era de les comunicacions, cada vegada hi ha més persones immerses en la solitud.

En segon lloc, activa la persona. Realitzar activitats, sobretot quan la persona les ha triat, és una eina molt eficaç per prevenir o sortir de la depressió. Cal recordar que el segle XXI s’està caracteritzant per l’augment de trastorns mentals, com la depressió i l’ansietat. A més a més, crea il·lusions i reptes a assolir que són els motors de la vida.

També crea noves connexions neuronals i prevé el deteriorament del cervell. L’aprenentatge consisteix a crear nous circuits neuronals, és a dir, noves connexions entre neurones. Diversos estudis han mostrat que aprendre activitats noves proporciona millor rendiment cognitiu.

Així mateix, fomenta la convivència. Assistir a formacions fa que persones de diferents edats, sexes, ideologies o cultures interactuïn i, per tant, també és un mitjà per enfortir la convivència entre ciutadans.

Com evitar quedar aïllat?

Els canvis ràpids i vertiginosos que en l’actualitat aporten les noves tecnologies generen la necessitat d’aprendre contínuament per evitar l’aïllament social. És important tenir una actitud oberta i assimilar i incorporar els canvis que es donen al món. Cal fugir de creences limitadores com ara “jo ja soc massa gran per aprendre”, “jo soc així i no canviaré mai”, “això és massa complicat” o “ja he fet tard”.