Aprenentatge i felicitat (II)

En tot aprenentatge hi ha una part teòrica i una part pràctica. Quan ja tenim la teoria, és a dir, les instruccions de com hem de realitzar l’activitat, cal posar-les en pràctica. Quan iniciem aquesta pràctica és quan ens adonem que som inexperts.

Sovint, quan escoltem les instruccions o veiem que una persona experta realitza la tasca ens sembla fàcil. Tanmateix, en el moment que comencem a practicar-ho ens adonem que no és tan fàcil, que el resultat que obtenim no és l’esperat. Anem observant quina acció hem fet i quin és el possible error que cal rectificar, potser no hem realitzat amb precisió els passos indicats en les instruccions, o ens n’hem saltat algun, etc. Per tant, és imprescindible la pràctica per convertir-nos en experts en qualsevol disciplina i s’adquireix en el dia a dia amb motivació, esforç, temps, i perseverança.

Per arribar a ser experts en qualsevol disciplina ens hem d’equivocar moltes vegades. Cada error ens acosta a l’èxit, ja que cada errada ens ense-nya què no hem de fer. Quan fem una actuació i no obtenim els resultats esperats, hem d’observar quin resultat hem obtingut i quina acció hem fet. A continuació decidirem quina actuació canviarem, ja que si fem el mateix que en l’intent anterior obtindrem el mateix resultat. Per obtenir resultats diferents cal fer actuacions diferents fins a aconseguir el resultat esperat.

Cal entendre que cada error és un aprenentatge i no un fracàs, i per tant, un acostament cap a l’èxit. En Thomas Edison així ho va entendre en el procés d’invenció de la bombeta incandescent. Va dir que no s’havia equivocat 999 vegades, sinó que havia necessitat 999 passos per arribar a l’invent de la bombeta. Quan una cosa no funciona cal fer-ne una altra, cada intent errat no és més que un advertiment del que no s’ha de fer per aconseguir l’objectiu. Aquesta flexibilitat de pensament ens ajuda a continuar buscant opcions fins a aconseguir l’objectiu. Edison és un exemple de persona amb una ment flexible i exitosa.

Per tal que un curs o una formació siguin eficaços, cal que les hores de pràctica siguin molt superiors a les hores teòriques, s’ha de practicar fins a obtenir la competència, com es feia antigament amb l’aprenentatge dels oficis. És molt interessant anar a conferències, però no haurem adquirit els aprenentatges fins que no els practiquem, és a dir, ens equivocarem, rectificarem moltes vegades i finalment aprendrem.

Val la pena aprendre coses noves perquè augmenta l’autoestima i la creativitat. Sovint la persona descobreix capacitats pròpies que no era conscient que tenia, fet que li proporciona felicitat.