"El programa que fem és un reflex de la vida mateixa"

Escriptor, periodista, crític, còmic... Com es defineix?

Com deia la mare d’un amic: “muchos oficios, pobre seguro”. Jo crec que em podria definir més bé com a dispers.

Si hagués de triar un...

Jo crec que el que més s’adiu és escriptor. Perquè a banda dels llibres el que jo faig és escriure amb la veu, que tot i que és volàtil és escriptura oral.

Es documenta tant per escriure un llibre com per fer ‘il·lustres ignorantes’?

No [riu]. Il·lustres ignorantes és improvisat. No hi ha assaigs ni es repeteix allò que surt malament. És una prova error-encert constant i “en directe”, però treballar amb Coronas és treballar amb una xarxa que et salva de les caigudes.

Quina és la clau de l’èxit?

La clau està en el format. És un programa de vint-i-cinc minuts que es grava seguit, sense escaleta, més enllà del tema sobre el qual versa cada capítol. I a partir d’aquí, deixem fluir la conversa, mai sabem on ens conduirà.

Com a la vida real?

Exacte. Les conversacions entre amics i coneguts en la vida real són una mica així. Ilustres ignorantes és un reflex de la vida mateixa, no hi ha cap intencionalitat al dar­rere de petar-ho.

Creu que l’humor té límits?

La pregunta del milió! L’humor en si no té límits, però cada persona té els seus propis límits.

Però, hi ha temes que és més difícil de fer que altres, oi?

L’humor és un acte de comunicació, al final. Un missatge que es transmet a través d’un canal comú a l’emissor i receptor. Aquesta és la clau. Hi ha diversos tipus d’humor, et poden agradar més o menys, però depèn del context. Per això dic que no té límits.

Hi ha un humor més vàlid que un altre?

No tot l’humor val, pot ser roí i banal. Hi ha humor bo i humor dolent, això sempre.

Ilustres ignorantes és vàlid per a tothom?

No, t’ha d’agradar conèixer les referències i els marcs en què ens movem i tenir predisposició. No a tothom li agrada i això és bo.

Es pot ser il·lustre i ignorant a la vegada, no és una contradicció?

No, i ara [riu]. Ignorants ho som bastant, i intentem il·lustrar-nos els uns als altres.