Pendents de la cartellera

Un grup de joves mira les pantalles informatives mentre una veu repeteix per megafonia les entrades que s’estan venent en aquell moment. Una sala emmoquetada i l’olor de crispetes convida a entrar a la sala, tot vigilant no entrebancar-se en un espai amb els llums apagats i una filera de butaques buides que enfilen sala amunt amb l’objectiu de gaudir d’una estona de tranquil·litat. “El cinema té alguna cosa que m’enamora. Potser és perquè tinc records bonics de joventut. És una de les meves aficions preferides i em va molt bé per sortir a fer una volta”, explica Neus Monné, de 72 anys. “M’ho passo molt bé discutint els arguments amb els col·legues”, diu Jean Pier­re Gourret, de 28 anys.

Sigui per desconnectar, estar al dia de l’oferta cinematogràfica o commemorar alguna celebració, el cinema segueix sent un punt de trobada per a molts, tot i que a simple vista pot semblar un lloc que estigui perdent tradició. “L’afluència de gent es manté, fet que és bo, ja que aquest any no tenim pel·lícules de gran demanda com Fast&Furious o Star Wars” argumenta Jordi Torres, director de cinemes Illa Carlemany. Segons el centre, el cinema rep públic de totes les edats, sobretot del país, tot i que en vacances i dies festius també incrementa l’afluència de turistes.

Independentment de la procedència, el principal problema d’anar al cinema acompanyat és posar-se d’acord sobre la temàtica. “Volem veure la de por, però les noies no... Estem intentant convèncer-les abans que comenci la pel·lícula, però pinta malament”, lamenta el jove Enric Pérez, que està amb el grup d’amics a l’entrada del cinema. D’altres, però, ja venen decidits de casa. “Miro la cartellera al Diari, perquè em sembla més fàcil i no entenc d’Internet, i així vinc directament una mica abans de la sessió. Si veig que no m’agraden les pel·lícules que donen, no vinc”, diu Monné. Però hi ha coses que no canvien, i per a alguns, el tema de la pel·lícula és el de menys. És el cas, per exemple, de les joves parelles, que encara que sembli d’èpoques anteriors, encara aprofiten la intimitat que dona la sala del cinema per fer-la partícip d’una estratègia per lligar. “Això no ha canviat. És un lloc fosc i tranquil... Quan m’agrada una noia la convido al cinema. Soc un noi tradicional”, comenta entre rialles Àlex Garcia, de 21 anys. Assegura que la tàctica no és garantia d’èxit, ja que alguna vegada li ha sortit malament. “M’han dit que em deixés de romanços perquè volien veure la pel·lícula. L’últim cop em va passar el contrari. Vaig convèncer la noia que m’agradava per venir, però em vaig enganxar tant a l’argument de la pel·lícula que no li vaig fer cas...”, recorda amb certa gràcia.

PREU I PLATAFORMES

Als cinemes Illa, l’entrada en dies feiners costa 6 euros per persona, menys els dimecres (dia de l’espectador) que surt a 5 euros, i el cap de setmana, que en costa 7. Segons les dades obtingudes d’una petita enquesta realitzada als presents, el preu hauria de rebaixar-se a màxim 5 euros, tot i que la majoria considera que l’actual és bo si es compara amb països veïns. “Som quatre i només podem venir amb els nens el cap de setmana. Sense comptar que després volen crispetes i beguda, en entrades ens deixem uns 30 euros”, comenta Rosana Bailelles, que surt amb els fills de veure una pel·lícula infantil. Tot i així, els assistents més joves agraeixen els descomptes que els faciliten algunes entitats. “Sempre aprofito el Carnet Jove perquè l’entrada em queda a uns 5 euros entre setmana i a 6 i pico els caps de setmana. És poc però millor això que res”, comenta Garcia. “El centre on vaig a estudiar idiomes fa descompte per anar a veure les pel·lícules en versió original, així que intento aprofitar-ho”, comenta Gourret. La reina de les promocions és, sense dubte, l’anomenada Festa del Cine, on el preu de l’entrada es redueix a 2,90 euros i les sales s’omplen de gom a gom. “S’hauria de fer més vegades a l’any”, comenta Roger Martí, de 19 anys.

Les noves tecnologies han propiciat la creació de plataformes de pagament que ofereixen continguts audiovisuals d’una manera ràpida, senzilla, econòmica i disponible a qualsevol hora. “No vinc al cinema. El preu que pagues per una entrada és pràcticament el mateix que costa un mes a Netflix”, justifica Mariona Plust, de 18 anys. La comoditat que ofereix no haver de sortir de casa i poder gaudir d’una jornada de cinema amb la possibilitat d’escollir el contingut és un dels motius pel qual, sobretot joves, prefereixin quedar-se al sofà. “Amb una bona manta quan fa fred o plou és fantàstic. Veig sèries, pel·lícules, documentals... m’hi puc passar la tarda. Només vaig al cinema si hi ha una pel·lícula que estigui esperant amb candeletes, però és un fet molt poc habitual”, assegura Martí.

Tot i això, algunes persones que assisteixen regularment al cinema creuen que l’aparició de les plataformes no afecten la indústria. “Tenen avantatges, però no crec que siguin competència perquè aquí veus pel·lícules noves i a les plataformes són “films” de fa un temps” opina Gourret.