Obres d'art a les mans

El treball de les ungles de les mans i peus es va posar de moda als anys 80, però cada vegada hi ha més tècniques i més possibilitats per decorar les mans. “És tot un art, has de tenir un mínim de coneixement artístic si vols fer manicures amb una certa qualitat”, relata una de les estilistes del centre Estil d’Or de la capital, que es dedica a l’ofici des de fa gairebé 6 anys. Però aquest no és l’únic motiu pel qual es requereix d’una formació específica. “Les ungles són tot un món, has de saber com ciudar-les i preparar-les abans de fer la manicura”, relata Anca, qui es dedica a la professió des de fa quinze anys. “De vegades han vingut dones amb les ungles quasi verdes”, afegeix. “Les ungles tenen sis capes i si et passes llimant i treient-les se’t pot quedar en una capa fina i això és irreparable”, sentencia l’estilista d’Estil d’Or.

Per aquest motiu, les esteticistes coincideixen en què hi ha d’haver una edat mínima de quinze o setze anys per començar a fer-se la manicura. “És quan les ungles ja estan formades”, explica l’estilista del centre d’estètica de la capital. No obstant això, expliquen que hi ha qui porta a les seves filles als salons perquè els pintin les ungles per evitar que se les mosseguin. “Normalment els hi posem un acrílic”, relata Anca.

Més enllà de les qüestions sanitàries, les ungles són “un espill de la personalitat”, segons explica. “A través de les ungles es poden deduir molts trets de les persones: seguretat, atrevides, etc.”, afegeix una altra estilista d’Estil d’Or. Les clientes es poden deixar entre 13 i 25 euros per fer-se la semipermanent i després, cada detall que s’hi afegeix n’incrementa el preu, segons l’espai de la capital, Estil d’Or. “Les noies joves són les que tendeixen a innovar més i s’atreveixen a portar dissenys més cridaners”, assegura Anca. “Aquí a Andorra la gent és més políticament correcta i no et solen demanar coses fora del que es considera ‘normal’, a Barcelona sí que veus dissenys de tot tipus”, afegeix l’estilista d’Estil d’Or.

El lloc on treballen les dones que decideixen pintar-se les ungles és determinant per decidir el disseny. “Segons cada empresa pots portar colors vius o solament la manicura francesa”, explica l’estilista de l’establiment de la capital. “Jo crec que de cara el públic queda millor una persona amb les ungles arreglades que una que no porta res, per això no entenc que en certs llocs, com la restauració, no les puguin portar fetes”, sentencia Anca. “Normalment contra la política de l’empresa no hi pots lluitar, però jo crec que portar les ungles arreglades és el mínim”, afegeix.

Això no obstant, tot i aquestes limitacions, les festes de Nadal són un dels moments en què més feina tenen els salons d’estètica. “Quan arriben festes no parem ni un moment de fer ungles, ve tot­hom”, relata la treballadora. “Moltes dones venen per combinar les mans amb la roba, però el que no saben és que amb el que ha d’anar a conjunt és amb el maquillatge”, afegeix l’estilista de la capital. “El vermell clàssic amb motius nadalencs és l’estrella de les festes. Durant aquests dies em caso de fer Pares Noels i rens”, sentència Anca.

Homes que es fan les ungles

Tot i que el públic majoritàri dels espais d’estètica són les dones, també hi ha homes que es fan la manicura. “Normalment venen perquè els netegem les pells i els hi llimem les ungles. Aquí a Andorra hi ha pocs homes que se les pinten, a baix se’n veuen més”, relata l’estilista d’Estil d’Or. No obstant això, hi ha qui sí que s’hi atreveix, “l’altre dia va venir un noi i em va demanar que li fes la semi amb colors foscos”, puntualitza Anca.