El goig de cantar junts

Diu el refrany que qui canta el seu mal espanta i així ho constata l’Antònia Ferrer, presidenta de la Coral de Sant Antoni de la Massana, que creu que “cantar t’anima encara que no tinguis ganes de fer res”. Diverses corals d’arreu del Principat donen l’oportunitat de cantar a persones que en molts casos no tenen coneixements previs en tècniques de cant o solfeig. Leonor Badia n’és un exemple. Amb 82 anys no es perd ni un sol assaig de la Coral de la Casa Pairal d’Andorra la Vella. Els 82 anys no són un impediment per reunir-se amb la vintena de cantaires del grup dos cops per setmana per repassar el repertori d’havaneres, cançons tradicionals o nadales, i participar en les sortides que organitza l’entitat. “Fem trobades amb altres corals i això em dona molta alegria. Hem estat dues vegades a l’auditori Enric Granados de Lleida, que no és poca cosa”, explica la Leonor amb satisfacció mentre mostra les fotografies de l’àlbum de la coral.

Com ella, Jesús Ballarín no havia cantat mai abans d’entrar al grup ara fa cinc anys, quan es va jubilar i es va deixar convèncer per l’esposa, Dolors Molero. Està content de cantar amb la coral perquè “quedar-te a casa és molt trist, a la coral m’hi trobo molt bé”. “A més, tenim un director que té molta paciència”, afegeix Ballarín. Xavier Martínez és el director de les corals de la Casa Pairal d’Andorra la Vella, Les Orenetes i Sant Antoni de la Massana i d’Encamp. Dirigeix els assajos amb el piano i indica als cantaires quan han d’entrar. Aconsegueix que totes les veus sonin com si fos una de sola. Les corals treballen tot l’any, amb períodes de descans durant les vacances escolars, i ofereixen diferents actuacions. “Per Nadal anem a cantar a molts llocs com a El Cedre, a la residència Clara Rabassa, també cantem a missa. Fem festa”, explica Martín. El pianista considera que per participar en una coral només cal “tenir una mica d’oïda”. Abel Martínez, aficionat a la música des de sempre, fa quatre anys que participa en la Coral de la Casa Pairal i està encantat perquè gaudeix “molt cantant amb els companys aquest repertori que m’encanta”.

Més enllà de treballar la tècnica de cant, la coral és una activitat que fa “que desconnectis molt”, destaca Teresa Viral, directora de la Coral del comú d’Escaldes-Engordany. Ella fa assajar els cantaires sense tenir la lletra davant, fet que ajuda a “treballar la memòria”. Òscar Sánchez, que treballa conjuntament amb el director Daniel Areny, destaca el bon ambient existent a la Coral Rocafort. “És una manera de compartir un projecte musical amb gent que no forçosament ha estudiat música abans i és gratificant veure la comunió i el sentiment de germanor que hi ha”, explica el músic. Aquest intercanvi social que hi ha entre els membres de les corals pot ser molt beneficiós. El millor record que guarda l’Antònia Font dels anys a la coral és l’experiència d’haver cantat a la Sagrada Família de Barcelona, que descriu com “impressionant”. La presidenta de la Coral de Sant Antoni creu que els integrants fan pinya i això ajuda a superar situacions personals difícils com “quedar-se vídua o perdre un fill”.

Tot i que majoritàriament estan formades per gent gran, hi ha corals obertes a cantaires de totes les edats. “És un moment complicat per al món coral, costa moure la gent del sofà i fer que surti”, apunta Martínez. No ho veu així Vidal, qui assegura que ha baixat el nombre de participants perquè “ara hi ha més corals que fa uns anys”. En el que sí que coincideixen és en la necessitat de tenir més veus masculines. “Hi ha més dones, unes vint de trenta, una mica com passa a totes les corals”, explica Sánchez. Els directors animen a conèixer les corals a tothom que vulgui cantar.