Les patologies visuals més freqüents en gent gran són principalment les que afecten la retina (DMAE i Retinopatia diabètica), així com el glaucoma i les cataractes.
La DMAE (degeneració macular associada a l’edat) actua directament a la màcula, la zona central de la retina responsable de la visió en detall, fent que la visió central es vegi afectada i les imatges es tornin borroses, deformades i amb zones més fosques. Quan la persona tingui DMAE minvarà la capacitat de veure els objectes de prop i de lluny, quedant afectades activitats diàries com conduir, llegir, cosir... En canvi, la visió perifèrica no patirà cap canvi.
La retinopatia diabètica és una de les principals complicacions oculars derivades de la diabetis. Danya els vasos sanguinis a causa dels elevats nivells sanguinis de glucèmia. Les parets dels vasos es debiliten, es tornen més fràgils i d’aquesta manera poden deixar passar fluids o sang a l’exterior. D’aquesta forma, les imatges formades a la retina es veuran borroses o distorsionades.
D’altra banda, el glaucoma és una de les primeres causes de ceguesa al món. A l’interior de la cambra anterior del globus ocular disposem d’un líquid (humor aquós) que regula la pressió intraocular i proporciona nutrients a la resta d’estructures. Però quan aquest equilibri entre producció i drenatge no és el correcte, és produeix un increment de la pressió intraocular que, si no es controla per tal d’abaixar-la al nivell correcte, pot danyar el nervi òptic. Aquest dany farà que es perdi visió perifèrica.
I finalment, les cataractes. Es tracta d’un procés natural pel qual el cristal·lí es torna gradualment opac fent que la persona perdi agudesa i qualitat visual. L’única manera de recuperar la visió és operant. És la cirurgia més practicada al món i consisteix a substituir el cristal·lí per una lent intraocular.
Així doncs, recomanem a les persones que ja superen els 45 anys que es facin almenys una revisió de la visió un cop l’any encara que no hi hagi cap canvi o símptoma.