Reggae, patrimoni immaterial

La música reggae jamaicana ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco. El 1968, la cançó Do the Reggay, de Toots and the Maytals, va ser la primera a utilitzar el nom reggae. El gènere, però, va assolir la fama mundial gràcies a artistes com Bob Marley, que amb cançons com No woman, no cry o Get up stand up va difondre el moviment espiritual rastafari.

La Unesco destaca que la seva aportació a la reflexió internacional sobre qüestions com la injustícia, la resistència, l’amor i la condició humana posen en relleu la força intel·lectual del gènere musical. El reggae està present en tots els àmbits del sistema educatiu de Jamaica, des de les escoles bressol fins a les universitats. L’organització de l’ONU recorda que va sorgir d’una amalgama d’antics ritmes musicals jamaicans i amb la influència de sons caribenys, llatinoamericans i nord-americans. Actualment, el reggae continua sent un mitjà per expressar opinions, lloar la religió i per al conjunt de la població jamaicana.

Amb aquest reconeixement, el gènere se suma a altres músiques que han traspassat fronteres com el tango d’Argentina i Uruguai, la rumba cubana, el flamenc espanyol, el fado portuguès, el merengue de la República Dominicana, els mariatxis mexicans i l’òpera xinesa.