És un còctel ideal per prendre reposat, dolç i d’alt contingut alcohòlic, a la sobretaula o després d'una nit de festa abans d’anar a dormir, com a última copa. És senzill de preparar i d’ingredients comuns.
L’Alexander original, preparat a parts iguals amb ginebra seca, cacau blanc i nata, es creu té el seu origen al voltant de 1915, datat per unes receptes escrites per Hugo Ensslin al 1916. També l’historiador Barry Popik explica que en un diari de Philadelphia el 1915 es va escriure un article sobre la possible creació d’aquest còctel per part d’un cambrer del The Racquet Club durant la celebració de la Final de beisbol, en honor d’un llançador anomenat Grover Alexander. Una altra de les possibles procedències està basada en la creació per a una campanya publicitària del 1929 al restaurant Rector de Nova York, per part del bàrman del local, Troya Alexander. La campanya publicitària estava dedicada a una companyia de trens que promocionava la neteja de l’antracita per combustió de locomotores, i apareixia un jove vestit de blanc impol·lut amb aquest còctel a la mà. Més tard apareixeria el famós Brandy Alexander. La història explica que aquest còctel és una variant de l’anterior elaborat amb brandi, crema de cacau marró i crema de llet. Creat pel bàrman Henry Mc Elhone l’any 1922 per al casament entre la princesa reial Victòria Alexandra Mary Richardson i Lascelles, vescomte de Richardson, fent-se considerablement popular a mitjan de segle.