Allò que veus en els altres diu molt de tu

La projecció psicològica és un mecanisme de defensa mental mitjançant el qual la persona atribueix als altres sentiments, pensaments o impulsos propis que es nega o li resulten inacceptables per a ella mateixa. Aquest mecanisme es posa en funcionament en situacions de conflicte emocional o quan la persona es sent amenaçada internament o externament.

Quan la nostra ment interpreta que hi ha una amenaça per a la pròpia salut o estabilitat emocional llança a l’exterior totes les qualitats i les atribueix a un objecte o subjecte extern. D’aquesta manera la nostra ment aconsegueix, aparentment (tot i que en realitat no és així, ja que, es tracta d’un autoengany), treu fora els continguts amenaçadors.

Com quan tenim sentiments de culpa, en lloc d’assumir la nostra responsabilitat ens justifiquem, culpem els altres i els ataquem ferint-los, sobretot els que tenim més a prop, els que més estimem.

Per exemple, una persona insegura i que té pànic al compromís, en lloc d’assumir la seva por culpa la parella dient-li que no li posa les coses fàcils, que no ho té clar, que ha canviat últimament... i no para de retreure-li coses, a les quals abans de plantejar la convivència mai havia donat importància.

És important comprendre que projectar la culpa o la ràbia cap als altres només ens genera emocions negatives i patiment emocional.

Tot i que no és fàcil, cal que acceptem que tots, en algun moment, fem projeccions, moltes vegades sense adonar-nos-en. Pensem que el defecte està en l’altra persona i no en nosaltres. Tots som bellíssimes persones i tots tenim carències o coses a millorar. Tots lluitem per sobreviure en un món complex i ser feliços.

Sovint ens sembla que “coneixem” les altres persones, però en realitat estem projectant cap a les altres persones la nostra realitat. El nostre món intern té tendència a pintar el món extern amb les característiques pròpies.

El més important és adonar-se i acceptar que allò que veiem en l’altra persona, en realitat parla de nosaltres (sovint molt més del que volem admetre). Adonar-nos-en ens permetrà treballar els aspectes de nosaltres mateixos dels quals no desitgem fer-nos responsables, que no admetem com a propis i que sovint són causa de patiment emocional.