Les noves tendències en cereals (I)
Nutricionistes, cuiners i consumidors és van convencent dels beneficis dels nous tipus de cereals
Fins fa relativament poc l’espai destinat als cereals als comerços i supermercats es reduïa a l’arròs i la sèmola de blat, en les seves diferents presentacions: macarrons,espaguetis... a poc a poc s’han anat incorporant les seves variants integrals, molt més riques en fibra i en general més nutritives. Els darrers a arribar han estat els anomenats nous cereals de noms exòtics i orígens llunyans.
Aquesta revolució també ha arribat a Andorra, tot i que encara no de manera tan potent com en altres països d’Europa. Nutricionistes, cuiners i consumidors és van convencent dels seus beneficis i cada vegada se’n fa un major ús, reinventant receptes de tota la vida que han estat cuinades amb aquests cereals, que per a molts de nosaltres ja no són tan nous.
Des d’un punt de vista nutricional la seva utilització està justificada, atès que una de les claus de la dieta saludable és que sigui el més variada possible, la qual cosa ens permet obtenir un nombre de nutrients diferents més elevat. Des del punt de vista gastronòmic ens obre un nou ventall de sabors i textures, ampliant el nombre d’opcions disponibles a l’hora d’elaborar els nostres àpats. A continuació us fem cinc cèntims dels principals cereals que podem trobar als nostres comerços.
LA QUINOA
Originària de la regió andina d’Amèrica llatina, era considerada una planta sagrada per la civilització inca. La quinoa en realitat és una nou petita i, per tant, en sentit estricte, és un fruit sec, però gràcies al seu alt contingut en midó el seu ús és el d’un cereal.
És un dels grans més proteics i conté una gran quantitat d’hidrats de carboni, rica en ferro i en tots els aminoàcids essencials. També té un alt contingut en calci, fòsfor, vitamines A, E i vitamines del grup B. Es pot utilitzar en amanides, sopes o com a risotto, i també es mol per fer farina.
L’ESPELTA
És considerada una subespècie del blat. És una planta que no ha experimentat les alteracions genètiques de les plantes que han estat conreades intensivament. El seu valor nutricional en general és com el del blat i se’n pot fer el mateix ús. També es pot cuinar el gra sencer.
MILL
És originari de l’Índia i és ric en proteïnes i fibra. Conté nivells elevats de ferro, magnesi, fòsfor, iode i potassi. A més, no conté gluten, així que és apte per a celíacs. És fàcil de digerir i és molt versàtil a la cuina. Cal rentar-lo bé i coure’l amb el doble d’aigua. Quan bulli cal rebaixar el foc i deixar-lo uns 20 minuts.
AMARANT
L’amarant és un planta de la família de les amarantàcies. Era una de les hortalisses més importants de la civilització asteca. Conté una elevada quantitat de proteïna amb tots els aminoàcids essencials. És, a més, ric en calci, fòsfor, magnesi i ferro. No conté gluten i igual que la quinoa se’n pot fer farina i moltes preparacions culinàries.