El voltor comú

El següent protagonista és una au colossal, majestuosa, el llegendari voltor comú.

Amb una imponent talla posada, d’un metre d’alt, i una envergadura alar de dos i mig, poden arribar a l’abismal pes de nou quilos. Si bé, tal titànic port contrasta amb un caràcter tímid i previngut, sent tremendament silenciosos, únicament emetent certs sons guturals en les disputes que es produeixen en alimentar-se. Disposa d’un plomatge ocre en la major part del cos, trobant-se la base envoltada de filoplomes blanques amb tons lleonats.

Habita en lleixes de tallats rocosos, assentant-se en la proximitat d’àrees obertes on desenvolupen una indiscutible tasca sanitària per al nostre entorn, encarregant-se de l’eliminació de la cabanya ramadera morta i dels grans ungulats que moren. Antigament la creença popular durant temps els va demonitzar, perseguint-los fins gairebé a l’extinció, usant verí per ser esborrat. En l’actualitat no disposen de depredadors naturals que els amenacin, si bé l’ús de medicaments en el sector ramader, com el diclofenac, fa que la ingestió els provoqui una greu intoxicació, provocant-los la mort.

Formen parelles en què els enamorats romanen junts per a tota la vida, reproduint-se d’una de les formes més abnegades dins el món de les aus. Per això, afectuosament, els dos construeixen un rudimentari niu on la femella posarà un sol ou entre mitjan gener i febrer, del qual, després de cinquanta dies d’incubació per part dels dos progenitors, naixerà un indefens pollet que necessitarà les sumes atencions dels seus pares. Després d’un període de cent deu dies, desenvolupats totalment, podran abandonar el niu definitivament. Ésser d’activitat diürna, aprofita les hores de major temperatura per realitzar vols de forma eficient, amb la menor despesa energètica. Especialitzat en planejades, aconsegueix altituds tan sorprenents que han estat localitzats a més de sis mil metres, i era un animal important en la cultura celtíbera, on es pensava que si els morts en combat es deixaven per al seu aliment, l’ànima del guerrer acudia de forma directa i imminent davant els déus del cel.