Les esperades marietes
S’apropen temps de flors; lavandes, lliris i grandalles que perfumen el nostre Principat, embriagant-nos subtilment amb les seves aromes. Després d’aquesta explosió primaveral, i sent els dies més duradors, ressuscita la vida, delectant-nos la natura amb el retorn d’un nimi animal, de bellesa sublim. Una joia dels nostres prats, un robí carmesí que ens enlluernarà; les marietes. Generalment de color vermell, aquestes diminutes semiesferes amb punts, depenent de l’espècie, poden adoptar tonalitats ataronjades o grogues, encara que sempre sobre un fons negre.
Malgrat la seva escassa grandària, és enorme la importància d’aquests coleòpters per als nostres ecosistemes, ja que mantenen a ratlla plagues d’àfids, com ara pugons, o cotxinilles, àcars o larves de mosques. Àvids devoradors, poden arribar a menjar-se fins a 1.000 exemplars en un estiu sense perjudicar gens ni mica les plantes perquè són estrictament carnívors. A causa de tal beneficiosa tasca, se les ha considerat com un dels més eficients insecticides naturals, sent actualment criades en captivitat per posteriorment ser introduïdes en els cultius bio encarregant-se de la neteja dels seus paràsits.
Poc sociables, passen les hores de llum alimentant-se solitàriament, únicament buscant la companyia dels seus congèneres quan comença la tardor. En aquest període s’agrupen per mantenir la calor i passar l’ardu hivern en un estadi similar a la hibernació.
Només despertar, amb l’arribada de la primavera, s’aparellen, sent el resultat de tal lacònic acte d’amor uns 400 ous grocs que la femella dipositarà en fulles o tiges de plantes infectades per les seves possibles víctimes.
Posseeixen pocs enemics naturals que les puguin depredar, encara que davant l’amenaça disposen d’una estratègia summament curiosa; la seva primera defensa consisteix a advertir-los a través del seu colorit d’un desagradable sabor, si això no funcionés, procedeixen a fer-se les mortes i segregar un repulsiu fluid per les articulacions de les potes que allunyarà el més voraç dels gurmets.
A Europa, a l’edat mitjana, una plaga de pugons va destruir la majoria de les collites, estenent-se la fam entre la població. Davant tal desgràcia, els agricultors van resar a la Mare de Déu, la qual, atenent les pregàries, els va enviar legions de marietes que immediatament van acabar amb ells. Des d’aquell dia les van venerar anomenant-les “els escarabats de la Nostra Senyora”.