Formiguera gran: La il·lusionista

La nostra pròxima convidada és la més enginyosa de les escapistes, tot un prodigi en el món de la màgia, la gran il·lusionista: la formiguera gran. A primera vista, aquesta bella papallona, de quatre centímetres d’envergadura, ens captivarà en desplegar les seves ornamentals i belles ales blaves, plenes d’ovalats lunars foscos. L’observació de tal indi abillament, sublim regal de la naturalesa, al costat d’uns compassats i sinuosos moviments, ens sumirà en un estat d’hipnosi total, ocultant les seves veritables intencions futures, el més refinat dels thrillers imaginats.

Inquilina molt exclusiva, únicament pot dipositar els seus ous, agafats un a un, en les flors de dues espècies aromàtiques, l’orenga i la farigola. Tal exquisidesa gurmet a l’elecció de la varietat provoca una limitació en el seu hàbitat, veient-se reduït als prats humits del nostre Principat, per sota dels 1.400 metres d’altitud. En ells, de mitjan juny a final de juliol, després de l’eclosió d’aquests, una enigmàtica larva continuarà el seu desenvolupament fins obtenir la mida adequada, alimentant-se en aquesta primera fase de la planta nutrícia d’acollida.

Però les seves arts prestidigitadores acaben de començar. En arribar a un port aproximat d’1,3 centímetres, i un cop adquirit un característic color rosat, es deixarà caure de l’herbàcia en qüestió a ter­ra, inaugurant així l’espectacle. Tot seguit, en aquest relat de cinema negre, serà la recollida de la mateixa per les formigues del gènere Myrmica, que aclaparades per la seva inexorable olor i recompensades per una profusa gota d’efluvi dolç emanat de les mandíbules de l’eruga, es veuran recompensades en traslladar-les a l’interior del formiguer, sota la falsa creença de tractar-se d’una larva de la seva espècie.

Un cop a l’interior d’aquest, entre ombres de l’inframón, perllonga la producció de les secrecions, idèntiques a les que realitza la sobirana del regne, continuant així l’engany. Mentre ella s’alimentarà canibalitzant les larves de la seva gentil host fins que arribat el moment formi la seva crisàlide.

Acabada tal entabanadora funció, i un cop transformada en una nova papallona, haurà d’abandonar les profunditats ràpidament, ja que de ser detectada cauria luctuosament presa de les seves antigues col·laboradores. Ja a l’exterior, i de nou sota la volta del cel, injectarà un líquid a pressió que li farà desplegar les seves ales com noves veles per navegar pels aires.

Aquest curiós ésser es veu extremament amenaçat per la seva doble dependència tant de la planta aromàtica de la qual ha d’alimentar-se, recol·lectada indiscriminadament per a usos culinaris i mèdics, així com de l’espècie a la qual ha d’entabanar, assolada en l’actualitat per l’ocupació indiscriminada d’insecticides en el medi agrari. Tals condicionants han suposat la seva total desaparició en determinats països de l’entorn, tot i que per fortuna, a les nostres valls, encara podem gaudir de tal meravella natural.