Les creences determinen la vida (II)

Cal dir que tota creença existeix perquè en algun moment de la nostra vida ens ha sigut útil, el que passa és que a vegades una creença s’ha quedat obsoleta o desfasada però encara la utilitzem, moltes vegades sense ser-ne conscients, com ens mostra Jorge Bucay amb la metàfora del conte L’elefant encadenat:

‘L’ELEFANT ENCADENAT’

Quan era petit m’agradava el circ, sobretot els espectacles amb animals, i l’animal que més m’agradava era l’elefant. M’impressionava la seva enorme dimensió i la seva força descomunal. Després d’una funció, al sortir de la carpa, em vaig quedar estranyat al veure que l’elefant, un animal gran i de força descomunal, es quedava lligat a una petita estaca a una de les seves potes amb una cadena. La cadena era robusta però l’estaca era, tan sols, un ridícul tros de fusta clavat uns centímetres al terra. Era evident que l’elefant era capaç d’arrencar un arbre amb un cop, així que també podria estirar aquell minúscul tros de tronc que estava clavat uns quants centímetres al ter­ra i fugir.

–Per què no l’arrencava i s’escapava?, vaig preguntar als meus pares, a la mestra i a altres adults. Em van respondre que perquè estava domesticat. La resposta no em va satisfer. –Si està domesticat, per què el tenen lligat?, vaig preguntar a professors i coneguts, però va passar molt de temps fins que algú va saber donar-me una resposta que fos convincent. –L’elefant del circ no s’escapa perquè està lligat a una estaca des que va néixer.

Llavors em vaig imaginar l’elefant acabat de néixer lligat a l’estaca. Segur que l’elefant estirava i estirava l’estaca tractant d’alliberar-se i acabant el dia esgotat, però l’estaca, llavors, era més forta que ell. Segur que intentava alliberar-se amb totes les seves forces un dia, l’endemà, l’endemà passat i el següent..., i així fins que un terrible dia l’elefant va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí. Des de llavors, l’elefant tenia gravat al cap la impotència i el fet que mai podria alliberar-se d’aquella estaca. Mai més es va tornar a qüestionar aquest fet i mai més va intentar posar a prova la seva força i alliberar-se de l’estaca.

Sovint a nosaltres ens passa el mateix. Vivim encadenats a creences que ens treuen llibertat. Pensem que no podem fer tal cosa o tal altra senzillament perquè un dia ho vam intentar i no ho vam aconseguir. Llavors ens gravem a la memòria la creença: –no puc, no puc i mai podré–. Aquesta creença ens ha limitat des de llavors i no ens l’hem qüestionat mai més. Segurament ara estem més preparats i som més forts, però el record d’aquella vegada que ho vam intentar i no ho vam aconseguir o que ens van dir que no podríem encara ens frena!