Els armaris, reflex de l'ordre individual

El setembre és un mes que es perfila amb canvis, també als armaris. L’estiu se’n va i amb aquest la roba lleugera que ha habitat en calaixos i vestidors durant mesos. És l’hora de treure els vestits de més abric per donar la benvinguda a la tardor. I això comporta un exercici d’ordenament que moltes vegades es presenta com un maldecap. Com fer un canvi d’armari i no morir en l’intent?

La disposició de la roba es pot fer per colors, grandària o estils, entre d’altres. Claudia Luján, psicòloga de l’Institut de la ment d’Andorra, assegura que “allò més important a l’hora d’ordenar és que cadascú es trobi en el seu ordre: donar amb allò necessari quan sigui necessari”. Segons l’experta, “sempre hi ha un ordre que és propi de cadascú”. Per exemple, la veïna d’Andorra la Vella Lluïsa Haciane emmagatzema la roba de la temporada anterior en caixes i d’aquesta forma li sembla més fàcil fer el canvi d’armari, ja que té localitzades totes les peces. Pel contrari, Sergi Carvalho, també veí de la capital, classifica l’armari en dos guarda-roba: un d’estiu i un altre d’hivern. Una tècnica que li permet fer el canvi d’armari pertinent en uns deu minuts i mantenir una bona disposició “permanent”. Encara que la pèrdua de temps resulti petita, l’execució del trasllat pot tardar setmanes, diu Carvalho.

D’altra banda, Marie Kondo, guru de l’harmonia a calaixos, armaris i, també, maletes s’ha convertit en àngel de la guarda de milers de persones que han après a gestionar d’una millor forma l’ordenament amb l’exemplar La magia del orden: herramientas para ordenar tu casa...¡y tu vida! La primera premissa del mètode Konmari resideix a ordenar totes les peces en posició vertical perquè resulti més fàcil localitzar-les. En conseqüència, els penjadors passen a un segon pla, com a casa de la barcelonina Josselyn Pariona, qui separa la roba per calaixos: les camises i els pantalons mai han estat barrejats. La manca d’ordre o l’excés no comporta cap trastorn sempre que l’individu porti bé la situació, aclareix la psicòloga. Hi ha qui “es porta molt bé amb el seu desordre o amb el seu ordre extrem perquè d’alguna forma el representen”, comenta Luján.

Però començar a ordenar és realitzar canvis i les modificacions sempre comporten alguna pèrdua: cal desfer-se d’allò que ha caigut en desús. “Desfer-se d’alguna cosa sempre resulta difícil, molt més quan ens hi uneix un vincle afectiu. El trencament ve lligat a una renúncia que no resulta gens fàcil”, sentencia Luján. No obstant això, cadascú necessita cert temps per decidir què és allò que ja no formarà part del seu armari durant la pròxima temporada. Pariona reconeix que sempre ho guarda tot recolzant-se en l’excusa del per si de cas pot ser útil en un futur. Una situació que pot convertir una persona en una “acumuladora compulsiva”, adverteix Luján.

Per contra, Steve Masías a penes dedica deu minuts cada estació per fer el canvi de roba, no es pensa dues vegades si ha de desprendre’s d’alguna peça. En el cas de Masías, el malestar generat pel retard en el traspàs de la roba d’estiu per la d’hivern no és raó de força per decidir-se a disposar la roba. Davant l’odissea que pot suposar establir ordre a l’armari, Kondo recomana fer una primera selecció. La roba que quedi a fora ha de dividir-se en dos munts: un amb les peces que s’han deixat de veure amb bons ulls i l’altre amb aquelles en mal estat. L’objectiu? Donar i llençar, respectivament. Una altra forma d’aprofitar la roba en desús és fer-la servir per a altres finalitats, com fa Thaïs Ciutat, veïna d’Andorra la Vella. Ciutat, que reconeix que ordena “minuciosament” totes les peces per tipus i per colors, es considera “decidida” a l’hora de fer el canvi d’armari, al qual dedica un dia complet. En paraules de Luján, “l’ordre que es confereix als elements és una representació d’alguna cosa que li passa a la persona i de la qual no és conscient. Un fet que s’endinsa dins la normalitat i pel qual no cal preocupar-se, avisa l’experta. Sempre hi ha un ordre propi de cada persona: la forma d’ar­ranjar els arxius, els papers, la roba... Amb tot, Luján es qüestiona: “Qui podria assegurar quin és l’ordre correcte de les coses? Cadascú, amb la seva subjectivitat, influeix en l’ordre dels objectes del seu món. No és l’ordre dels objectes allò que influeix l’individu, sinó al revés”.