Conflicte intern: "dono molt i rebo poc"

Al’univers tot està format per oposats o polaritats, que no són incompatibles, sinó complementaris, i formen part d’una mateixa dimensió. Per exemple, la calor i el fred són les polaritats de la dimensió temperatura, el pol nord i el pol sud són les polaritats del camp magnètic de la Terra. No en podem definir una sense l’altra. Això també passa amb les emocions, tots som a la vegada llestos i rucs, forts i dèbils, bons i dolents, afectuosos i agressius, egoistes i generosos... Tenim les dues polaritats en diferents graus d’intensitat. A vegades neguem o ignorem una polaritat i ens generem un conflicte intern que ens provoca patiment emocional o problemes psicològics.

El conflicte intern es manifesta quan actuem com si no tinguéssim una de les polaritats. Per exemple en la dimensió formada per les polaritats donar-rebre. Moltes persones es queixen que donen molt i reben poc. Això indica que la persona se situa en la polaritat de donar, actua donant molt, sent extremament bona, gairebé sempre anteposa les necessitats dels altres a les seves. Situar-se a la polaritat extrema de donar fa que no sàpiga rebre. De fet, si algú intenta donar-li ajuda, la rebutja, i se sent tremendament incòmoda si li fan un regal o li diuen un elogi. Està negant la polaritat de rebre. El conflicte intern d’aquesta persona se li pot manifestar amb el malestar, indignació i fins i tot amb sentiments d’ira o ràbia quan observa situacions en les quals algú actua de manera egoista, encara que no l’afecti a ella. Ho expressa amb frases: “No entenc per què la gent és tan egoista”, “Jo dono molt i rebo poc”. I la paradoxa és que, de manera inconscient, s’envolta de persones egoistes que contínuament se n’aprofiten perquè nega la polaritat de rebre.

S’ha d’entendre la vida en polaritats, si entenem això dominarem els problemes de l’entorn. En integrar les parts oposades la persona es torna a completar. L’equilibri i l’harmonia és el camí del centre, el punt mitjà. La persona de l’exemple anterior ha d’aprendre a rebre, a acceptar ajuda, a mesura que ho vagi fent s’anirà acostant al centre de la dimensió donar-rebre. Això farà que desaparegui el patiment emocional i persones egoistes del seu entorn, perquè ja no les atraurà. Ha d’aprendre que hi ha situacions en les quals s’ha de donar i d’altres que s’ha de rebre. La salut consisteix a aplicar una característica o l’oposada en funció d’allò que requereix la situació en cada moment.

Si en algun àmbit ens adonem que no estem aconseguint els objectius desitjats podem especular si la causa es troba que estem situats en una polaritat de la dimensió. Si ens adonem que neguem l’altra polaritat només cal que comencem a acceptar-la i actuar per anar-nos acostant al punt mitjà de la dimensió. Com quan tenim calor, el que fem és buscar mecanismes que ens proporcionin fred fins que trobem el punt de temperatura confortable. Com va dir el pensador hindú Osho: “No creïs una lluita en el teu interior, permet que els dos pols hi siguin. Els dos són necessaris, amb els dos tindràs ales i podràs volar.”

Reconèixer-se en els dos pols

L’autenticitat consisteix a reconèixer-se en els dos pols, sense necessitat d’identificar-se en un, ni de negar l’altre. Les polaritats són aspectes d’una mateixa qualitat, les dues cares de la mateixa moneda. L’angle on ens situem determinarà quina polaritat veiem cada moment. Mirar les coses des d’un únic punt de vista limita la nostra capacitat d’adonar-nos de la totalitat.