L'enemic invisible

Un dia abans de la Constitució andorrana va començar la voràgine pel començament del confinament de la població per culpa de la Covid-19. La gent andorrana i dels països veïns assaltaven els súpers per comprar paper de vàter, alcohol i paracetamol. L’única defensa que tenim és el nostre confinament a casa, només sortir per comprar. Evitar la seva expansió és l’única fórmula de l’èxit. Els farmacèutics rebíem per part del Col·legi Professional unes pautes bàsiques per evitar que ens infectéssim, i de com hauríem de treballar a partir d’aquell moment. Sobretot era important indicar una distància de seguretat de dos metres entre pacients i el personal de la farmàcia, la desinfecció amb lleixiu, i la utilització de guants i mascaretes. Va ser complicat que, al principi, la gent deixés la distància de dos metres i que no s’enganxés al mostrador, comprometent la nostra salut. Aquestes que us he explicat són les principals armes que tenim per lluitar contra un enemic invisible. Les dades que teníem de la Covid-19, quan va començar el brot, eren que provocava febre, símptomes similars a un refredat i sobretot una falta d’aire. El seu ritme d’infecció era tres vegades més ràpid que la grip. A poc a poc hem anat descobrint que hi ha possibles armes per combatre’l, com la hidroxicloroquina + azitromicina, totes les farmàcies del país vam enviar els nostres estocs al ministeri per poder provar la seva eficàcia. L’únic que podíem proporcionar és el paracetamol per evitar la febre. A poc a poc hem vist que l’afectació és molt variable en segons quins malalts, però els més sensibles són la gent gran i els pacients que tenen malalties prèvies (diabetis, hipertensió, càncer o problemes respiratoris). Hem vist molts casos de refredats durant aquest període, que poden tenir relació amb gent asimptomàtica que no la pateix de forma greu, però que poden ser vectors de la malaltia sense saber-ho. També hem vist que pot afectar molts altres òrgans, i que poden estar relacionats amb l’aparició d’una conjuntivitis inicial o penellons als peus. És una malaltia que pot tenir una durada de més d’un mes. A la farmàcia hem treballat per estar a primera línia amb la gent que tenia símptomes i no podia (o volia) contactar amb els metges o l’hospital. Com altres sectors, ens hem exposat pels nostres pacients, amb el perill de portar-nos la malaltia a casa cada dia. No hem tingut cap equip avançat de protecció. Les nostres armes són les mascaretes, els guants, una mampara i una bona desinfecció cada vegada que atenem un pacient o arribem a casa. Cada dia aprenem més d’aquesta malaltia que sens dubte és la més mortífera a la qual ens hem enfrontat. Hem servit per entregar equipaments a la gent com són les mascaretes i sens dubte estem per treballar (i jugar-nos la nostra salut) perquè tots aquells que ho necessitin tinguin la seva medicació, sobretot els més vulnerables. Crec que parlo per part de molts farmacèutics, és un honor poder col·laborar en primera línia i de forma professional per donar serenor i força als pacients.