Comptant núvols

Les finestres aquests dies s’estan convertint en un dels llocs més preuats de casa nostra des d’on mirar el cel. Observar i aprendre a reconèixer els núvols és una de les ciències més antigues que existeixen. Igual com han fet des de fa molts anys els pagesos, excursionistes i molts altres, us proposem ser meteoròlegs de finestra.

Classificar els núvols, a més de l’interès científic, té un vessant pràctic evident que és saber quin temps farà. Observar de forma detinguda els tipus de núvols ens permet fer una predicció prou fiable a un termini entre 1 i 2 hores en un entorn d’uns 5 quilòmetres en zones de muntanya.

Un núvol és un hidrometeor format de partícules diminutes d’aigua líquida o gel, o d’ambdues, suspeses a l’atmosfera. També pot contenir partícules més grans d’aigua líquida o gel o altres partícules com les que trobem al fum o a la pols. Per tant, un núvol no és vapor d’aigua, ja que aquest és invisible.

Perquè es formi un núvol cal que el vapor d’aigua que hi ha a l’aire es transformi en gotetes líquides o cristalls de gel. El procés més comú per aconseguir que es formin núvols és que l’aire pugi i es refredi, i en això les muntanyes són expertes. Els núvols es poden classificar segons diferents criteris, però el més conegut i utilitzat per tothom és segons l’altura on es troben i la seva forma.

Els núvols orogràfics més comuns sovint són signatura d’algun fenomen atmosfèric que només s’origina en zones muntanyoses, i podem observar altocúmulus, estratocúmulus o cúmulus. La complexitat de la muntanya marca el territori i els núvols poden ser un indicador clau de canvis rellevants en el temps.

L’altocúmulus apareix com un mantell de núvols blancs, que indiquen un possible canvi de temps i pluges com diu el refrany: “Cel empedrat, terra mullat.” Però si l’altocúmulus s’allarga en forma de llentia o ametlla (Ac lenticulars), indica que bufa vent fort a cotes altes i cims. A l’hivern si les darreres hores ha nevat es pot originar el fenomen del torb.

Els cúmulus ara a la primavera ens ofereixen els cels més variats, amb núvols en contínua evolució, sovint efímers i amb formes infinites que permeten jugar amb la imaginació. Però alerta, si els cúmulus creixen molt com una torre, s’hauran format els amenaçadors cumulonimbus, els núvols de tempesta.

Els estratus són els responsables dels mars de núvols, amb condicions molt diferents si s’observen per sota, dins seu o per damunt, com passa a la muntanya. Mentre a fons de vall tindrem un cel tapat (estratocúmulus) i a mitja muntanya ens trobarem dins un banc de boira, a cotes altes el sol brillarà amb força.

Recentment, el Servei Meteorològic Nacional del Govern d’Andorra va traduir al català les guies gràfiques per a la classificació de núvols publicades per l’Organització Meteorològica Mundial i es poden consultar al web de Protecció Civil.

Us animem a compartir les fotografies de les vostres observacions al portal meteo.ad amb l’etiqueta #JoEmQuedoACasa.