Fongs a la llar

Un fong és un organisme que s’alimenta de matèria orgànica, amb un cos format en general per una sèrie de filaments (el miceli) i que es reprodueix mitjançant espores. Hi ha espècies que poden conviure amb nosaltres i ser altament destructives o fins i tot tòxiques.

Un cas són les floridures. Quan veiem menjar florit cal llençar-ho tot, ja que quan nosaltres veiem una superfície florida observem el procés exterior i les espores, però el miceli interior no és visible. Moltes floridures provoquen micotoxines (una forma que té el fong per evitar la competència d’altres organismes) i la majoria són tòxiques, podent atacar el sistema immunitari, el fetge o fins i tot ser carcinògenes.

La floridura de les llimones acostuma a ser el fong penicillium, el mateix del qual es va obtenir l’antibiòtic de la penicil·lina, però que també pot produir micotoxines. També ho fan els aspergillus, un fong que forma floridures negres i que pot ser patogen per a humans.

Altres fongs degraden el paper, fusta i altres materials. Una bona ventilació és essencial per evitar les humitats que els afavoreixen. Si veiem que en un racó comença a formar-se una crosta negra, pot ser un fong del gènere chaetomium. Aquest pot causar al·lèrgies i algunes espècies poden infectar el sistema nerviós, pulmons, etcètera, de persones immunodeprimides. Els fongs d’una paret s’han de netejar sense raspallar, ja que això dissemina les espores. Cal rentar-lo amb una dilució d’1:3 de lleixiu i aigua, protegits per guants, ulleres i mascareta. Un cop sec cal tornar a pintar de nou (en casos greus, s’ha de demanar ajuda a professionals).

Moltes espècies poden créixer en tota mena de substrats i condicions inhòspites, sense aigua i amb radiacions ionitzants o ultraviolades que no suportaria un humà. Són un exemple les estacions espacials, que han de ser revisades i netejades a fons, ja que hi ha espècies que es mengen el cautxú, la cel·lulosa i fins i tot alguns plàstics.