Varietats de pa (II)

Si sou dels que mengen pa de manera ocasional no us preocupeu excessivament; però si mengeu pa cada dia i és un aliment freqüent a la vostra dieta cal seleccionar les millors opcions: pa de massa mare de fermentació lenta amb cereals integrals ecològics o pa de cereals en gra germinat sense cap mena de llevat. Alterneu pa de cereals diferents per aportar varietat a la vostra alimentació.

Pa de sègol

Elaborat amb farina de sègol. Presenta un color més fosc, per la qual cosa també se’l coneix com a pa negre. Suposa una bona aportació de fibra a la dieta. Afavoreix el trànsit intestinal, ajuda a perdre pes pel seu efecte saciant. Igual que el pa integral és molt recomanable per a persones que pateixen de diabetis.

Pa d’avena

És un dels pans més nutritius i energètics. El pa d’avena és ric en proteïnes, vitamines del grup B i minerals, entre els quals destaquen el magnesi, el ferro i el calci. Té un contingut baix en gluten.

Pa d’espelta

És una varietat de blat menys coneguda, encara que els últims anys s’ha popularitzat força. És una font excel·lent de vitamina B2, manganès i magnesi, de fòsfor i de calci. Avui en podem trobar ja al supermercat i en forns tradicionals.

Pa de motlle

S’elabora partir de farina de blat enriquida amb llet i s’hi solen afegir sucres. La seva forma característica l’adquireix quan es cou al forn dins de motlles. Té més greix que el pa tradicional perquè es pugui conservar més temps. Perfecte per a gent que té problemes per mastegar i per a població pediàtrica.

Pa torrat

És el pa de sempre, pa blanc o pa de motlle, que després de tallar-se en llesques se sotmet a un procés de torrat que el deshidrata. La diferència fonamental és la humitat que conté, ja que tota l’aigua s’evapora. Pel fet d’assecar-se el pa canvia de textura, això sí, el valor calòric per al mateix pes és molt més elevat. Es conserva durant molt de temps. N’hi ha diferents tipus: biscotes, wasa, palets, picos, colines i un llarg etcètera. Té més sal que el fresc per aquest mateix motiu, característica que no cal menysprear, especialment les persones amb problemes de ronyó, hipertensió, retenció de líquids o els nens petits, entre d’altres. És habitual que s’hi addicioni algun greix. L’ideal és que sigui oli d’oliva.

Pa àzim

El pa àzim és el nom pel qual es coneix al pa elaborat sense llevat. En moltes cultures s’utilitzen pans sense llevat i cada vegada es normalitza més el consum entre la població. Es tracta, per exemple, de les tortillas (mexicanes), les arepas (veneçolanes), el chapati (indi), el matzo (jueu) o el lavash (turc). Aquests pans no solen ser integrals, encara que a vegades es poden trobar algunes versions que sí que ho són, com les tortillas mexicanes de farina de blat integral. Encara que no siguin integrals val la pena valorar la composició, si porten pocs ingredients (aigua, sal i la farina que toqui) pot ser que siguin millor opció que molts dels pans que solem consumir, sempre que assegurem el consum de fibra a partir d’altres fonts com ara les verdures, hortalisses, fruites, llegums i fruits secs.

Seguim mantenint alguns costums que potser no són necessaris en l’actualitat (on la despesa energètica ha disminuït atès que les feines no demanen tanta energia física), com acompanyar amb pa un dinar que ja conté algun aliment farinaci com la pasta, l’arròs o la patata, si no anem a fer exercici programat. A vegades estem optant per consumir pa quan hi ha altres fonts de farinacis més interessants nutricionalment com els llegums (en tota la gamma) o l’arròs integral.