Saps escoltar?

En general, es pot dir que la gent no sabem escoltar. Quan mantenim una conversa estem més centrats a pensar allò que direm quan agafem la paraula que el que ens està dient l’altra persona. Sovint es deixa parlar l’altre per intervenir. Això no és escoltar, o almenys no és escolta activa. Considerem, a vegades de manera conscient i d’altres inconscient, que el que diguem nosaltres és més interessant que allò que escoltem.

Segurament, tots hem observat o experimentat alguna situació de manca d’escolta activa. Com quan un amic o un familiar visita un malalt o uns pares que acaben de tenir un fill. En aquestes circumstàncies seria lògic que la persona visitada fos protagonista, així que hauria de tenir majoritàriament la paraula.

Però, en moltes ocasions, és la visita qui comença a xerrar i xerrar de les seves malalties, de les seves estades a l’hospital o del seu part que, a més, són més greus o transcendents. Aquestes situacions expliquen per què hi ha persones a qui no els agraden les visites quan estan convalescents. De fet, no és que no els agradin: no els agraden les visites pesades i egoistes que no saben escoltar.

Hi ha escolta activa quan el receptor surt del seu jo, es buida de prejudicis per centrar-se en l’emissor. No només posa l’orella, també li fa saber, tant amb el llenguatge verbal com amb el no verbal, que li interessa i entén allò que li comunica. L’escolta activa fa que qui parla se senti important, valorat i respectat i el predisposa a establir una relació de confiança envers el receptor facilitant la comunicació.

La manca d’escolta activa és la causa de molts conflictes interpersonals, o si més no, una barrera per a la resolució. Només quan connectem amb les inquietuds i sentiments de l’altra part i assumim el seu posicionament li aportem confiança i creem predisposició per trobar una solució.

La persona que és escoltada activament està més propensa a practicar-la. I quan els dos interlocutors fan ús de l’escolta activa es posicionen en una actitud proactiva afavorint la resolució del conflicte. Per ser entesos, primer hem d’entendre l’altra persona; a l’inrevés és com voler fer la collita sense haver sembrat.

L’escolta activa és una peça clau de la comunicació i crea bones relacions interpersonals, en la família, en la parella, en les amistats, en l’escola, en l’àmbit laboral, etc.

Quan algú té un conflicte, una novetat, algun fet inesperat impactant o simplement un tema al cap al qual no para de donar-li voltes i te’l comença a explicar, de manera inconscient et demana que necessita ser escoltada. La millor ajuda que li pots donar és l’escolta activa, convertint-te en dues orelles gegants disposades a escoltar sense jutjar ni donar consells, si no te’ls demana.

Si practiques una bona escolta activa, quan la persona finalitzi el relat el grau de preocupació o patiment hauran disminuït significativament i se sentirà alliberada.

COM FER ESCOLTA ACTIVA

–Mirar a la persona, deixar-la parlar i no interrompre.

–Mostrar interès per allò que diu, sense jutjar, no cal estar d’acord ni en desacord, es tracta d’afavorir que parli utilitzant paraules neutrals com: “Pots explicar-me més coses d’això...”, “I tu que vas dir o vas fer en aquell moment...”

–Intentar esbrinar què vol transmetre l’interlocutor, preguntar-te si entens el missatge, els sentiments, les emocions, etc.

–Demostrar que entens allò que narra i com ho viu. Per fer-ho pots parafrasejar, repetint idees bàsiques del que ha dit amb expressions com: “El que m’estàs dient és...”, “El que realment et preocupa és...”

–No minimitzar o rebutjar els sentiments de l’altre amb expressions com: “Tranquil·la, no té importància”, “No et preocupis”, “No passa res”.

–Mostrar empatia cap als seus sentiments amb expressions com: “Et fa mal que et diguin...” “Deu ser molt frustrant que...”

MARGARITA ALBÓS

Psicòloga del Centre Rial i formadora del curs Eficàcia personal amb PNL