Alimentació i gent gran (I)
Envellir és un procés complex i dinàmic i depèn de molts factors. No arriba de la mateixa manera, ni a la mateixa edat a tothom. Però el que sí que tenim molt clar en el nostre entorn és que envellir no vol dir emmalaltir.
Les persones grans constantment ens donen lliçons de vida, amb el seu afany de superació, amb les ganes d’aprendre, i com, a diferència d’anys enrere, són molt actius: fan tallers de restauració de mobles, de costura, manualitats... s’actualitzen en noves tecnologies, viatgen i fins i tot alguns s’animen a fer una carrera universitària.
Els científics han valorat que les poblacions més longeves tenen ingestes no gaire calòriques, amb un consum moderat de greixos i la seva activitat física és diària. Per tant, tot i tenir present la predisposició genètica, sabem que la influència del medi ambient exerceix un pes molt important i decisiu sobre com envellim cadascun de nosaltres. Ens condicionarà l’alimentació (i per tant els nutrients que aportarem a l’organisme), l’activitat física i també l’actitud davant la vida. L’objectiu és envellir de forma activa. Menjar saludablement, amb moviment i cultivant la ment: llegint, ballant, meditant, resant...
Durant l’envelliment es poden produir certs canvis, que podran afectar l’alimentació. Dependran de molts factors i de la situació personal de cadascú. Per tant, no han d’afectar tothom de la mateixa manera:
1) Canvis en la composició corporal. A mesura que envellim augmenta el percentatge de greix, i disminueix el de massa muscular i el d’aigua. Serà important evitar o retardar l’aparició de la sarcopènia, que és defineix com la pèrdua de massa muscular + disminució de la força muscular o funció física alterada.
2) La microbiota intestinal (els bacteris que viuen en els nostres intestins) pot alterar-se més fàcilment, i això pot afavorir el restrenyiment o l’aparició de diarrees, o alternança de totes dues.
3) Afectació de la capacitat masticatòria, per manca de peces dentàries, o per disminució de la força de masticació.
4) Alteracions del pes; que poden ser per excés: sobrepès o obesitat; o per defecte: baix pes.
5) Manca de sensació de set, que afectarà una correcta hidratació.
6) Alteracions de la deglució. En edats molt avançades o associat a patologies com les demències o altres que afectin les capacitats cognitives, es pot percebre que a l’hora d’empassar la persona s’ennuegui o estossegui (aquest trastorn rep el nom de disfàgia).
7) Aspectes que envolten el menjar: la compra, haver de cuinar per a un sol, la higiene bucal, el parar taula, la preparació i la presentació dels plats...
8) Alteracions en l’estat d’ànim: per problemes d’insomni, o per alteracions familiars o personals.
9) Possibles patologies cròniques (diabetis, hipertensió, etcètera) i fàrmacs associats.
La setmana que ve us oferirem algunes recomanacions dietètiques i us proposarem un menú.