Aire de qualitat
Tot i que amb comptagotes, fent un esforç, podem trobar alguns aspectes positius de la situació excepcional que estem vivint. Un dels efectes directes del confinament ha estat la reducció dràstica de l’activitat econòmica i, en conseqüència, dels nivells de contaminació atmosfèrica. L’emergència climàtica que ressonava amb força mesos enrere ha cedit el pas a una altra emergència, la sanitària. Paradoxalment, les mesures preses per aturar l’avenç del SARS-CoV-2 han contribuït més a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que cap estratègia de mitigació del canvi climàtic aplicada fins al moment. Tal com es pot observar en el gràfic d’evolució de la concentració dels principals contaminants a l’estació de mesurament del Prat Gran d’Escaldes-Engordany, el confinament ha implicat també una millora substancial de la qualitat de l’aire.
El diòxid de nitrogen (NO2 ) és un contaminant provinent de la crema de combustibles fòssils, principalment lligat al transport i en menor grau a les calefaccions. A la part superior del gràfic es pot apreciar la forta davallada arran del confinament i els posteriors increments en les diferents fases de represa de l’activitat econòmica. L’origen de les partícules en suspensió (PM10) també està associat al transport, en aquest cas, especialment als vehicles dièsel. A diferència de les concentracions d’NO2 , d’origen antròpic (produït pels humans), les de PM10 poden tenir un origen natural. Durant les setmanes de confinament, com es pot observar a la part inferior del gràfic, s’han produït alguns episodis destacables de contaminació provocada per micropartícules d’origen natural. L’episodi de pols africana del 18 de març va provocar la superació del límit de concentració establert per la legislació andorrana. Més endavant, el 16 d’abril i la setmana del 4 al 10 de maig, la pol·linització de diferents espècies com el bedoll, el freixe, l’alzina o el roure van provocar pics en les concentracions registrades.
El període de confinament viscut a Andorra aporta un exemple més del que defensa la ciència de la sostenibilitat. Els reptes del desenvolupament sostenible han de ser abordats de forma interdisciplinària, integrant les interaccions entre societat, economia i medi natural.
Oriol Travesset. Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra (OBSA).
Laura Trapero. Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Cenma-IEA).