Cel·lulitis i adipositats localitzades (I)

El nom científic de la cel·lulitis és paniculopatia edematofibroescleròtica, és a dir, la cel·lulitis és una associació d’edema, fibrosi i més o menys esclerosi o enduriment del teixit adipós, amb una afectació de la matriu extracel·lular.

La cel·lulitis la podem classificar en quatre estadis diferenciats segons l’evolució, que aniran progressant i consolidant-se a través dels anys. És evident que com més avançada, més difícil serà tractar-la.

En la cel·lulitis sempre hi ha una alteració vascular dins del teixit greixós, que dona origen a un edema. També es produeix un augment del greix amb una hipertròfia dels adipòcits, degut a una dieta que no sempre és equilibrada i per causa hormonal. Secundàriament es posa en marxa un procés inflamatori de les fibres del voltant que posteriorment provoca un aprimament de la dermis i un debilitament de la unió entre dermis i hipodermis, que dona lloc a l’herniació del greix i la formació dels micronòduls que ens donen l’aspecte de pell de taronja.

És important saber el que provoca la cel·lulitis per intervenir en el seu procés evolutiu i tractar-la, i a més cal saber que el tractament de la cel·lulitis, en ser un procés crònic, ha d’incloure un manteniment.

En el tractament de la cel·lulitis utilitzem la mesoteràpia, la carobxiteràpia i la intralipoteràpia com a segona escala terapèutica.

LA MESOTERÀPIA

La mesoteràpia ha demostrat des de fa molts anys que és un dels tractaments més eficaços per a la cel·lulitis, unit a la dieta i a l’exercici físic.

Entre els medicaments que utilitzem en la mesoteràpia de la cel·lulitis trobem els extractes de carxofa, que actuen com a drenatges de l’edema, la carnitina, que afavoreix el metabolisme dels greixos, el melilot, que és activador de la microcirculació, el silici orgànic i el DMAE, que actuen sobre l’adipòcit, regeneren els elements fibril·lars i ens aporten elasticitat i fermesa a la pell corregint la típica pell de taronja. La pentoxifilina és un altre dels medicaments que s’utilitzen, ja que té activitat vascular, antifibròtica i lipolítica.

En realitat, el que farem és un diagnòstic, veure quin tipus de cel·lulitis presenta la nostra pacient i la tractarem en conseqüència. Normalment comencem amb productes drenants, activadors de la microcirculació i de la lipòlisi (degradació del greix), i en les sessions finals utilitzarem els productes que ens ajudin a augmentar la reestructuració i fermesa a la pell.

És important tenir molta cura en l’asèpsia de la pell, i utilitzar un antisèptic d’ampli espectre abans i després de la sessió, per prevenir les infeccions per micobacteris i altres agents sapròfits que poden estar a la pell habitualment. Igualment la pacient evitarà anar a saunes i piscines durant dos dies després del tractament.

Es poden fer sessions setmanals durant sis o deu setmanes i després passar a quinzenals o mensuals de manteniment.

Un incís per dir que cal distingir la mesoteràpia d’altres tècniques que es venen com que tenen el mateix efecte però que no són mesoteràpia ni cap tècnica injectiva. Podem trobar així ofertes de mesoteràpia virtual, mesoteràpia sense agulles o mesoteràpia de tercera generació. Si els productes no són injectats, per definició no és mesoteràpia, i cal que injectem sempre productes amb registre i autorització CE.

Hem d’evitar igualment que el personal no mèdic injecti productes sense autorització que poden crear multitud d’efectes secundaris a més de no obtenir el resultat desitjat.

El tractament de la cel·lulitis és complex, així que es sol combinar amb altres teràpies, com poden ser el linfodrenatge manual o la carboxiteràpia.