La primavera, època de cria per als cabirols

Durant el confinament, els que hem hagut de continuar amb el treball a la muntanya hem pogut veure animals com guineus, muflons, isards... a vegades molt a prop dels nuclis urbans. Les espècies s’han adaptat molt bé a aquesta nova situació (menys soroll, menys circulació) i s’han apropat més a les zones habitades. El que segurament s’acosta més a les nostres cases és el cabirol, fins i tot s’ha vist un exemplar corrent per l’avinguda Tarragona d’Andorra la Vella, i no ha estat rar sentir el seu lladruc, similar al d’un gos.

El cabirol és l’ungulat salvatge més abundant d’Europa i es tracta d’una espècie amb una forta plasticitat ecològica, ja que pot viure en hàbitats molt variats. Alguns d’aquests espais són més importants per a l’alimentació i com a refugi (boscos i matollars) i d’altres ho són més per a la femella al moment del part (prats i conreus). A Andorra el podem veure quasi a tot arreu, segons les èpoques de l’any.

Ara, a la primavera, és el moment en què les femelles tenen les cries i una de les particularitats dels cabirols és que es queden soles durant els primers dies de la seva vida. Generalment, la mare deixa el petit en un prat i ella es queda a prop per alletar-lo, per això si en veiem un podríem pensar que ha estat abandonat. Però simplement no pot seguir la seva mare. En néixer fa entre 1 i 2 quilos, és poc àgil i es cansa molt. Durant el primer mes s’engreixa uns 150 grams per dia gràcies a la llet molt rica de la seva mare. Al cap d’una setmana pesa uns 3 quilos i al cap d’un mes en fa 6 i és més ràpid i àgil que una guineu, per exemple. El color del seu pelatge és bastant mimètic dins de la vegetació herbàcia on es queda. A més a més, té la particularitat de no fer olor, no es mou ni fa soroll, per tant, és molt difícil de detectar. Però si el trobessin predadors són molt vulnerables i estan condemnats a una mort segura. Si nosaltres trobem aquestes cries i les toquem, també queden condemnades, ja que les mares les rebutjaran, i si ens les enduem segurament moriran ja que és molt difícil criar-les en captivitat.

Des del ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat ens recorden a la primavera els consells que s’han de seguir, en cas de trobar cries. Mai s’han de recollir ni tocar i ens hem d’allunyar sense fer soroll, la mare no pot estar gaire lluny. En el cas que la cria pugui córrer un perill cal avisar el cos de banders.