Relacions d'ajuda entre fongs i plantes

Per facilitar la nostra comprensió de la natura, sovint simplifiquem els organismes com si fossin ens unitaris aïllats. Però la natura és un conjunt de xarxes i connexions formades per diferents espècies. Hem de mirar de canviar la manera de pensar i interpretar la natura i veure-la com un sistema interactiu. El sòl està format per milers d’organismes vius, en el qual les rels de les plantes interactuen amb un entramat de filaments de fongs (les micorrizes) que, com una sèrie de cables, connecten els arbres entre ells. En aquesta visió, els boscos els hem d’interpretar no com una suma d’arbres i plantes, sinó com a superorganismes.

A la part aèria de la planta les fulles fan la fotosíntesi convertint el CO2 atmosfèric en matèria orgànica gràcies a l’energia del sol. Sota terra les rels capten aigua i sals minerals. La gran majoria de les plantes (aproximadament un 80%) hi tenen fongs mutua­listes associats. En aquesta relació els dos organismes resulten habitualment beneficiats: el fong capta matèria orgànica de la planta i al seu torn, lliura aigua i sals minerals a la planta, amb més eficàcia que la que podria captar aquesta amb les seves rels. A més, el fong també protegeix la planta de la presència de metalls pesants i d’organismes patògens. Sense la presència dels fongs micorrizògens, moltes plantes tindrien un creixement més lent i serien més susceptibles a malalties i a impactes del medi. Un sol fong té la capacitat de connectar diferents arbres i s’ha vist que existeixen intercanvis de substàncies entre aquests a través dels filaments fúngics, actuant com a sistema de protecció i aliment entre els arbres malalts o plançons. Sovint les espècies de fongs només creixen associats a una o poques plantes, per exemple el rovelló creix associat als pins però sota avet hi creix el rovelló d’avet (de gust més fort i resinós). D’altra banda, una planta pot associar-se amb diferents espècies de fongs (el pi, per exemple, pot associar-se a rovellons, ceps, rossinyols, etc.). No sempre la situació és tan idíl·lica, hi ha plantes paràsites que aprofiten el cablejat de fongs per absorbir nutrients d’altes plantes, algunes de les quals han arribat a perdre la capacitat de fotosíntesi. Altres plantes són directament paràsites de fongs. Algunes poden viure sense micorrizes, i en un indret amb aportació de nitrogen atmosfèric per la contaminació, poden rebutjar al fong micorrizogen. Per contra, altres plantes com les orquídies en necessiten obligatòriament la presència, al contrari les llavors moririen just al germinar.

*MANEL NIELL. Investigador del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya (Cenma)