Plantes tòxiques d'Andorra
No som un país tropical amb (gaires) serps verinoses o (encara) mosquits transmissors de malalties, però el cert és que el nostre entorn natural ens pot donar sorpreses si actuem sense coneixement i, sobretot, irracionalment.
De les prop de 1.600 espècies de plantes que es coneixen a Andorra n’hi ha moltes que disposen de toxines perjudicials. La gran majoria no ens les mengem i per això és adequat no dur-nos plantes desconegudes a la boca i rentar-nos les mans després de tornar de la muntanya.
Fa dos anys vam estar molt pendents de la notícia de la intoxicació d’una família andorrana per tora blava (Aconitum napellus). Aquesta és la més perillosa de les plantes pirinenques, ja que a la seva gran toxicitat (2-5 mg d’aconitina maten una persona adulta) s’hi suma el fet de ser molt vistosa i relativament freqüent al costat de rius, pastures i prats de les nostres muntanyes. Tota la planta és tòxica, sent les arrels i llavors on més concentració hi ha de l’alcaloide mortal.
La tora pertany a la família botànica de les ranunculàcies i moltes altres espècies d’aquesta família són tòxiques en grau variable. El botó d’or (Ranunculus sp.) o la manxiula (Helleborus foetidus) en són altres exemples de menor toxicitat.
Una altra espècie molt perillosa a Andorra és el veladre (Veratrum album), que comparteix hàbitat amb la tora i que es confon amb la gençana (Gentiana lutea), utilitzada per fer licors i remeis. Totes les parts del veladre contenen alcaloides molt tòxics i, tot i que la dosi letal és molt més alta que en el cas de la tora, la seva ingesta també pot arribar a causar la mort.
Si bé aquestes dues són les més clàssiques entre les tòxiques, cal dir que algunes de les plantes dites medicinals ho són perquè tenen algun tipus de toxina que pot arribar a ser perjudicial per a la nostra salut. Així doncs, les herbes berrugueres, que s’utilitzen per cremar berrugues amb el seu làtex poden causar úlceres i altres cremades si el lloc on s’apliquen no és l’adequat, l’estona és massa llarga o la dosi massa alta. N’hi ha varies espècies: la també coneguda com celidònia (Chelidonium majus) o les lleterasses (Euphorbia characias, E. nicaeensis...). O la popular àrnica (Arnica montana) emprada en contusions, que no ha de ser mai ingerida, ja que també pot provocar greus intoxicacions.