Aprendre a viure amb la incertesa

Encara que no ens agradi, la incertesa forma part de la vida i cal aprendre a gestionar-la amb valentia i intel·ligència. És el primer pas cap a la saviesa i la felicitat. Ens cal canviar el xip i en lloc de viure les incerteses quotidianes amb recança i por, ens cal aprendre a viure-les com oportunitats de creixement personal. En lloc de negar-les o lluitar-hi en contra buscant el control, hem d’acceptar-les i incorporar-les a la vida diària.

Tanmateix, acceptació no significa resignació o conformisme. Es tracta de diferenciar entre allò que està a les nostres mans per canviar-ho, i allò que s’escapa del nostre control i no podem canviar. La incertesa del que passarà en el futur, ja sigui demà, en les pròximes setmanes, mesos o anys no està sota el nostre control. Per tant, es tracta de viure amb la tranquil·litat i seguretat que passi el que passi tenim capacitats i recursos per sortir-nos-en. Ens pot ajudar a sentir aquesta tranquil·litat i seguretat mirar enrere i recordar vivències del passat, que en el seu moment ens van generar temor, les vam afrontar i ens en vam sortir. Fins i tot, de situacions molt complicades.

El pensament que podem emfatitzar és “si fins ara he superat les dificultats del passat i he arribat fins a on soc, també ho puc fer amb les del futur. A més, ara compto amb més experiència, ja que cada dificultat em prepara i em fa més capaç”.

La resignació i el conformisme són excuses per a la passivitat. Quan se’ns presenta alguna situació difícil o desagradable que s’escapa del nostre control, ens afecta molt menys si la interpretem des de l’acceptació i no des del conformisme. L’actitud des del conformisme és pensar que és impossible qualsevol millora i, sovint, ens serveix d’excusa per no admetre que si ens esforcéssim, ni que fos una miqueta, podríem millorar la situació. La resignació fa que el malestar i el patiment ens desmotivin, i ens resta energies fent-nos més vulnerables a situacions de risc.

La resignació no ens deixa aprendre dels errors. Quan es viu una experiència dolorosa des de la resignació i el conformisme, es posa l’atenció en l’adversitat generant sentiments de victimisme i no actuació. En canvi, quan la situació dolorosa es viu des de l’acceptació, es posa l’atenció en els possibles errors, assumint responsabilitats, i en les lliçons apreses. Cal recordar que els errors són sempre oportunitats d’aprenentatge.

A algunes persones la incertesa inherent al futur els crea ansietat i pors. No els permet viure amb plenitud el present ni gaudir de tot allò que tenen amb total i absoluta certesa, com una família, una feina, amistats, recursos econòmics, salut, etc. El patiment no és fruit de la situació o de l’esdeveniment, sinó de la interpretació que se’n fa.

Actualment, a causa de la pandèmia de la Covid-19, la percepció d’incertesa ha augmentat. No sabem si emmalaltirem o som asimptomàtics, si podrem fer vacances o ens confinaran, si mantindrem la feina o serem acomiadats...

Si acceptem que el futur és incert, en lloc de fer pronòstics dramàtics podem fer-los engrescadors. Perquè el que és ben cert és que imaginar situacions resolutives dona coratge, en canvi imaginar catàstrofes fa patir. No podem triar el futur, però sí el present.

Recorda que quan tu canvies la forma de veure les coses, les coses canvien de forma.