Els sanejadors de les muntanyes
Els voltors són animals amb molt mala reputació. Probablement aquest fet es deu a la seva particular dieta d’animals morts, són animals carronyaires. Aquest tipus d’alimentació els dona una imatge repulsiva a l’ull d’un observador poc informat. Però la realitat és que desenvolupen una funció essencial als ecosistemes. L’alimentació dels voltors ajuda a la retirada d’animals morts de les muntanyes, netejant-les i evitant que proliferin malalties degudes a la putrefacció dels cadàvers. Són els principals sanejadors de les muntanyes. El seu cos està adaptat per realitzar aquesta funció el millor possible, ja que tot i que es podria pensar que el voltor es guia per l’olfacte per trobar els cadàvers, ho fa gràcies a la seva gran visió. A més a més, la morfologia del seu coll, llarg, prim i sense plomes, pot endinsar-se a l’interior dels animals de la manera més efectiva possible, i el seu bec en forma de ganxo està especialitzat a estripar teixits.
El voltor comú (Gyps fulvus) és una espècie habitual a Andorra, i detectar-la és senzill. Al país també es pot trobar una altra espècie carronyaire, el trencalòs, que es troba amenaçada. Ocasionalment es poden observar aufranys i rarament el voltor negre. La situació del voltor comú al país és sobretot com a visitant des de les grans poblacions nidificants a l’Alt Urgell i des de fa pocs anys que també nidifica ocasionalment en petites poblacions al sud del país.
Tot i la seva abundància puntual, el cert és que hi ha grans amenaces que han provocat declivis globals de les poblacions de voltors. L’ús veterinari del diclofenac, un antiinflamatori que s’aplica en ramaderia, afecta els carronyaires quan s’alimenten dels cadàvers. A l’Índia, es va produir una mortalitat massiva provocant la quasi extinció dels voltors a l’Àsia després d’utilitzar aquest medicament en vaques. Per altra banda, les restes de caça abandonades a la muntanya contenen plom, que quan l’animal ingereix s’acaba acumulant i pot causar-li la mort. Les morts per accidents contra torres elèctriques o els enverinaments accidentals de caçadors furtius també són un factor d’amenaça.
És per aquestes raons que el primer dissabte de setembre se celebra el dia del voltor, per conscienciar i recordar la gran tasca que realitzen aquests carronyaires al planeta, i protegir així les seves espècies.
*Berta Casal i Benjamin Komac
Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Institut d’Estudis Andorrans)