El ratpenat i l'ecolocalització

Emeten ultrasons i en reben l'eco per orientar-se

El ratpenat i l'ecolocalització

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Tot i que tenen ales, no són ocells. Els ratpenats constitueixen l’únic grup de mamífers capaç de volar, ja que tenen unes membranes a les seves extremitats que s’han convertit en les ales. La majoria d’espècies de ratpenats passen la major part del temps dormint cap per avall, en llocs foscos i arrecerats, sovint dins de grutes o bordes tranquil·les, però també en boscos madurs, entre altres. Aquí, a Andorra, els solem localitzar a la nit.

Una de les seves característiques és la capacitat d’orientar-se de nit: emeten ultrasons i en reben l’eco constantment i de manera molt ràpida per evitar els obstacles del seu entorn o bé per localitzar una presa i alimentar-se. D’aquesta habilitat se’n diu ecolocalització. Localitzen les seves preses emetent vibracions, però no són cecs.

Com funciona l’ecolocalització? En repòs, els ratpenats emeten uns deu crits per segon que els serveixen, entre altres coses, per interaccionar socialment. En vol, per caçar i per localitzar els obstacles, poden emetre entre 50 i 60 ultrasons per segon.

Els ultrasons que emet el ratpenat es propaguen davant seu i topen amb l’objecte (ja sigui una presa o un obstacle), reboten i tornen cap al ratpenat. Mesurant el temps entre l’emissió i el retorn de l’ultrasò el ratpenat és capaç d’avaluar a quina distància es troba l’objecte. Si es tracta d’una presa que es desplaça, pot avaluar-ne la direcció i la seva velocitat de moviment.

En el cas d’haver-hi diversos ratpenats que emeten ultrasons cada individu sap reconèixer els seus propis ecos, cadascun busca un canal d’emissió per a sí mateix, per això no es confonen amb altres ultrasons emesos pels seus congèneres. Són gregaris, n’hi pot haver un centenar en una sola cova sense xocar.

La seva funció a la natura ha estat sovint subestimada, atès que s’alimenten de grans quantitats d’insectes, molts dels quals ens són nocius (com els mosquits). En d’altres països també actuen com a pol·linitzadors o dispersen llavors de plantes.

*Meritxell Martin

Investigadora del Cenma

tracking