Els bolets d'Andorra
Sobresortint entre la virosta, després de les pluges de final de l’estiu o principi de la tardor (i en menor grau de la primavera) nombrosos éssers comencen a aparèixer. Els podem identificar per un conjunt de formes i colors que destaquen entre la fullaraca i les molses.
Els comunament coneguts com a bolets són éssers que de sempre han cridat l’atenció de la gent i han passat a formar part del folklore de tots els pobles, ja sigui per les propietats gastronòmiques, tòxiques, embriagadores o medicinals, o per la seva aparició relativament espontània.
Un altre nom amb el qual podem conèixer els bolets és el de cossos fructífers... i potser és un nom més apropiat perquè, de fet, un bolet no deixa de ser el “fruit” d’un organisme més gran habitualment de vida subterrània, el fong. I la seva funció és la d’actuar d’agent per dispersar les “llavors”, que en aquest cas són les espores. Els bolets només apareixen quan les condiciones ambientals els són adequades, però el fong pot viure en el seu ambient durant anys. Actualment des del Cenma-IEA s’han identificat unes 800 espècies de bolets a Andorra, però el seu nombre podria ser de fins a 4.000 i probablement moltes més.
Com és lògic, però, existeixen unes espècies que acostumen a sortir cada any, en quantitat molt variable. És per això que espècies com els rovellons, els ceps, els rossinyols, les potes de rata, les greixes, etcètera, són conegudes i apreciades com a aliment a la tardor. Per altra banda, a la primavera surten les carreroles, els moixerons i la controvertida murga, considerada com a potencialment mortal i només comestible després de tractament. Altres espècies, com els mataparents, les amanites, etcètera, són considerades com a molt tòxiques.
Però tot això és només la punta d’un iceberg immens, en el qual hi ha milers d’espècies i, com és obvi, d’un món d’interaccions i de xarxes ecològiques del qual encara desconeixem gran part del seu funcionament.
*Manel Niell
Investigador del Cenma