La discordança evolutiva de la dieta (I)

En termes de genètica, els humans actuals vivim en un ambient nutricional que difereix d’aquell per al qual la nostra constitució genètica va ser seleccionada. Els canvis recents en l’alimentació són el resultat de dues forces socials molt fortes, i són responsables del que es designa com a discordança evolutiva: l’emergència de l’agricultura i de la ramaderia, d’una banda, (farà uns 10.000 anys), i la revolució industrial, de l’altra, i especialment accelerats en els darrers cent cinquanta anys per efecte d’aquesta última. A partir d’aquí, l’alimentació humana, i en general l’estil de vida, han experimentat grans canvis sense que ocorrin canvis paral·lels de l’estructura genètica.

Amb l’adveniment de l’agricultura es van introduir a la dieta nous aliments, i un increment notable de l’energia disponible per als quals el genoma dels homínids mancava d’experiència evolutiva. Es tracta d’un període de temps evolutivament molt breu en què les pressions selectives no han tingut temps d’actuar per produir nous canvis adaptatius. Aquest procés podria explicar la gran prevalença de l’anomenada síndrome metabòlica, que combina hipertensió, diabetis i arteriosclerosi. Totes elles tenen en comú l’obesitat.

El nostre genoma està determinat per a les situacions d’escassetat alimentària que es donaven a l’època preagrícola, en què per menjar s’havia de caçar o recol·lectar i no sempre hi havia disponibilitat d’aliments. Una característica genètica que ens ha permès sobreviure a les condicions que es van donar en el passat. Però amb aquest excés d’energia de la dieta actual el nostre genoma no pot fer altra cosa que transformar-lo en greix, i emmagatzemar-lo en llocs on no molestin: així l’evolució va triar en els homes el ventre i en les dones els malucs i les cames.

Aquests paquets grassos destinats a usar-se en temps de fam representaven veritables assegurances de vida per als seus portadors, i per selecció natural es va convertir en un tret predominant en la nostra espècie. Actualment disposem d’una població mundial del 70% d’humans ben dissenyats per dur a terme aquest “estalvi energètic”. Desgraciadament, avui dia aquesta característica, amb l’abundància d’aliments al nostre abast i una vida sedentària i sense grans perills ni ensurts, resulta nociva i malaltissa.

Les noves formes de produir i emmagatzemar aliments han tingut repercussió en el creixement accelerat de la població, per l’existència d’excedents de calories consumibles, atès el rendiment més gran per unitat de superfície conreada, en comparació amb una àrea similar dedicada a la cacera i a la recol·lecció. Tot això configura el que s’ha coincidit a anomenar “entorn obesogènic”. Com és sabut, l’obesitat només és coneguda en la nostra espècie i als animals que conviuen amb nosaltres.

*Marc Gil

Dietista