La discordança evolutiva de la dieta (II)

Aquest entorn fill de la industrialització més recent es caracteritza per una pressió constant que dificulta seguir una alimentació adequada. L’entorn suposa moltes temptacions en forma de sobreabundància alimentària, alternatives per picar en tot moment, màquines de vènding, racions desproporcionades d’aliments energètics i múltiples alternatives per menjar fora de casa, a més d’una menor tendència a cuinar a casa. Hem inventat nombroses maneres de no caminar com els ascensors, escales mecàniques, mitjans de transport particulars o públics, i més recentment el patinet elèctric, així com els comandaments a distància que afavoreixen la falta de mobilitat. El mateix passa amb la dependència del telèfon, el correu electrònic o els ordinadors, sense obviar les possibilitats d’oci sedentari, com la televisió o les consoles de videojocs, que suposen en el seu conjunt un entorn poc facilitador per a la realització d’activitat física i, per tant, per augmentar la despesa energètica.

Aquests elements, freqüents en el nostre l’estil de vida occidental, obstaculitzen la intenció de seguir una alimentació adequada, enfront de la nostra lloable voluntat de realitzar eleccions ajustades a les nostres necessitats i equilibrades amb la seva despesa energè­tica.

La pregunta que ens hauríem de formular abans de cada àpat seria: està justificada la ingesta que faré en relació amb la despesa energètica que he fet o faré durant el dia? Si no és així, hauríem de limitar la mida de la ració sabent que el nostre genoma tolera molt malament la sobrealimentació i que per contra disposa de mecanismes per adaptar-se a ingestes més baixes d’energia.

També hauríem d’excloure aquells aliments molt processats o amb sucres refinats (per als quals el nostre genoma encara no ha tingut temps d’adaptar-se). Cal tenir en compte que exceptuant el contacte que vam tenir com a caçadors-recol·lectors amb la mel d’abella, l’home ha iniciat el consum de sucres refinats fa no més de dos-cents anys a partir de la industrialització de la canya de sucre, i el mateix passa amb aliments molt processats, amb olis rics en omega 6 i de tipus trans.

Caldria augmentar, doncs, el consum de fruita i verdura (font de fibra alimentària) i limitar el consum de productes animals, donant prioritat al peix i carns blanques.

Com a conclusió podem dir que hauríem d’adaptar la nostra alimentació del segle XXI al nostre genoma antic de l’edat de pedra.

En la base del comportament humà hi ha la cerca de formes més eficients i agradables d’alimentar-nos. Aquesta mateixa pulsió pot ser una bona base per tal d’aconseguir canvis que ens ajudin a disposar d’una dieta més d’acord amb la nostra biologia.

+Marc Gil

Dietista