Aiguats 1982. Això no havia passat mai?

La primera setmana de novembre porta inevitablement a la memòria de molts andorrans els aiguats excepcionals del 7 i 8 de novembre del 1982, que van provocar conseqüències devastadores al Principat: 12 morts i 2 desapareguts. Però unes inundacions com aquelles no havien passat mai abans a Andorra?

Les inundacions del 1982 són extraordinàries però no úniques. Al llarg de la història trobem exemples d’altres episodis d’aiguats amb increments de cabal generalitzats i inundacions que han causat fort impacte als Pirineus orientals. La recerca de la climatologia històrica en arxius ens ho mostra a través dels documents.

El 1586 i 1597 es donen inundacions generals que afecten tota la conca del Segre. Ens trobem a la petita edat de gel, un període amb un comportament anòmal del règim de precipitació i temperatura a tot Europa, que provoca, per exemple, l’allargament de les geleres tant als Alps com als Pirineus. El 1617, conegut com lo any del diluvi, va tenir lloc un episodi que va afectar amb desbordaments catastròfics un conjunt de conques hidrogràfiques molt ampli i de forma simultània. Els danys a la confluència de la Valira i el Segre (la Seu d’Urgell) arriben a ser catastròfics. El 1772, a Andorra, hi ha documents que parlen d’una gran inundació amb la modificació del curs del riu i destrosses generalitzades, fet que denota que va ser de gran magnitud. Posteriorment, entre el 1845 i el 1880 quan es dona el darrer període climàtic amb cert avenç de les glaceres dels Alps i Pirineus, a Andorra els documents destaquen els impactes de l’any 1856 a la parròquia de Sant Julià de Lòria. Finalment ja al segle passat, el 1907, destaca la primera gran inundació de la conca de l’Ebre enregistrada amb instruments. I l’episodi del 1937, que es recorda especialment a Encamp, és el precedent catastròfic més proper al 1982.

[Text basat en el material presentat a l’exposició Aiguats 82 (Institut d’Estudis Andorrans i Fundació Julià Reig)]