Plantes transgèniques naturals?

Ala natura s’estableixen milers de relacions entre les espècies de l’ecosistema. Cadascuna d’aquestes té un propi material genètic. Des d’abans del naixement fins a la mort, molts dels esdeveniments que passen dins de cada individu tenen un perquè i sovint s’expliquen a través d’aquests gens.

De vegades diverses espècies traspassen aquestes pautes, fent que aquesta regla deixi de tenir sentit. És molt sorprenent, però se sap que un organisme no sempre té dins seu únicament els gens de la seva pròpia espècie. Això passa sobretot entre microorganismes, però un cas molt peculiar és el que passa entre dos tipus d’organismes totalment diferents com són plantes i bacteris.

L’Agrobacterium tumefaciens és un bacteri que dins del seu material genètic té gens de plantes que no tenen cap funció al seu interior, però on sí que són molt importants és quan es troben a l’interior d’una planta. Això s’explica a causa que l’objectiu d’aquest bacteri és infectar plantes per tal de poder-se multiplicar. L’Agrobacterium tumefaciens té la capacitat de transferir una part dels seus gens dins les cèl·lules de les plantes i aconseguir que aquests es mesclin amb els de la planta. Quan això passa, la planta els accepta com si fossin seus i els integra al seu genoma. Llavors passen a ser utilitzats per la pròpia planta i beneficien tant la planta com el bacteri: d’una banda, fan que les plantes produeixin nutrients per al bacteri i, de l’altra, desencadenen l’aparició de tumors a la planta.

Contràriament al que es pot pensar, aquests tumors són beneficiosos per a les plantes, ja que alliberen uns compostos que estimulen els mecanismes de defensa de la planta. D’aquesta manera, gràcies a aquesta infecció la planta pot començar a generar defenses contra altres tipus de paràsits, infeccions o estressos. La planta també rep altres gens del bacteri que provoquen la producció de proteïnes bacterianes dins de la planta, que tenen alguna funció encara poc coneguda.

Aquestes interaccions entre dues espècies de les quals en resulta un benefici mutu s’anomenen mutualisme i n’hi ha moltes a la natura. Algunes vegades inclouen la barreja de diferents ADN, com és el cas, el qual no és si no una altra estratègia que la natura ha trobat per dur a terme d’una forma molt més complexa i elegant, un mecanisme clau per facilitar l’adaptabilitat i la perdurabilitat de les espècies.